La frescor de les darreres setmanes que ens ha mantingut en una espècie de març perpetu s’acaba. La suavitat i calor de primavera avançada apareixeran aquesta setmana, amb els primers registres de més de 25 ºC al prelitoral.
Més de 25 ºC al prelitoral i a tocar dels 30 ºC a ponent
Els models indiquen un ascens gradual de la temperatura, que podria tenir el punt màxim durant el cap de setmana.
Es podran superar els 25 ºC a molts indrets de Catalunya, sobretot del prelitoral cap a l’interior, on tindrem els primers dies de calor de la temporada.
Els models van indicant la possibilitat de superar els 30 ºC a la vall de l’Ebre (ponent inclòs) i també alguns indrets del centre i sud peninsular.
No seran els únics indrets on es podrà superar aquesta xifra: el litoral cantàbric i el sud de França podrien anar més enllà també d’aquesta marca, just un any després dels rècords històrics de temperatura un mes de maig.
El vent, el factor decisiu a Barcelona
Però, un cop més, Barcelona jugarà en una lliga a part.
La procedència del vent serà, com sempre, un factor decisiu, més encara amb un mar relativament fresc (16,3 ºC de temperatura a un metre de profunditat).
Així, amb vent aponentat, seria fàcil assolir els 25 ºC, però no sembla que hagi de ser (ara com ara) l’escenari més probable.
A hores d’ara s’entreveuen dies amb garbí (més o menys humit) i dies amb vent de mar, que facilitaran que la pujada de temperatura quedi molt més limitada que a l’interior.
Així, dies amb garbí (com per exemple aquest dimecres) és fàcil que la temperatura pugui superar els 22-24 ºC, especialment als barris de muntanya.
Per contra, dies amb vents de procedència marítima, la temperatura podria quedar estancada al voltant dels 20 ºC o fins i tot per sota, i amb un ull posat a la possible formació de bancs de núvols baixos o boires costaneres clàssiques d’aquesta època de l’any, que farien augmentar, encara més, la sensació de frescor.
Sigui com sigui, els valors que assolirem aquesta setmana a Barcelona quedaran molt lluny dels rècords històrics un mes de maig, que en el cas de l’Observatori Fabra arriben als 33,4 ºC l’any 2001 o als 32 ºC del 1926 en el cas de l’aeroport del Prat.
Una calor que no arribarà d’Àfrica
La caloreta dels propers dies no arribarà des d’Àfrica sinó de l’Atlàntic, per subsidència.
La subsidència és el mecanisme pel qual una massa d’aire es veu obligada a moure’s cap a nivells més baixos. En el cas de la meteorologia, és el procés contrari a la convecció, que força els ascensos d’aire formant sovint xàfecs i tempestes.
A la imatge podem veure la trajectòria de les masses d’aire a 3.000, 1.500 i 500 m d’altura que hauran fet durant els cinc dies anteriors a diumenge, 9 de maig.
Es veu com les trajectòries són d’origen atlàntic (arrenquen del centre de l’oceà) i que en totes les capes la massa d’aire es veu obligada a baixar d’altitud (subsidència), per la qual cosa s’escalfa i farà apujar la temperatura.
Per entendre-ho una mica millor ens hem d’imaginar que la partícula d’aire que avui està a gairebé 6.000 metres d’altura al mig de l’Atlàntic la tindrem dissabte a menys de 2.000 metres d’altura a la vertical de Barcelona. Haurà fet, doncs, un descens de prop de 4.000 metres en pocs dies.
Amb el descens de l’altura, la massa d’aire es va escalfant cada vegada més i pot comportar grans ascensos de temperatura, encara que en origen no sigui ni una massa africana i ni tant sols arrenqui del sud. De fet, els mapes diuen que, en el millor dels casos, la massa d’aire pot passar per la costa del Marroc o el Golf de Cadis just abans d’arribar-nos a nosaltres.
Es tracta d’un mecanisme que afecta especialment capes altes i mitjanes, tot i que contribueix de manera directa a l’escalfament en superfície, ja que aquesta capa pot impedir l’escapament de la calor que es pugui emmagatzemar en capes inferiors i, per tant, si es dona durant diversos dies, pot contribuir a un ascens clar de la temperatura en superfície.
