La calor nocturna és més important que la diürna pel que fa a la mortalitat. És la principal conclusió de dos estudis de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) presentats aquest dijous i que posen de manifest que l’escalfament de la temperatura és més acusat en hores nocturnes.
Nits gairebé 4ºC més càlides que fa mig segle
Els estudis científics del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC (CPSV) indiquen que Barcelona ha augmentat més la temperatura de nit que de dia. Des de l’any 1971 l‘escalfament nocturn es xifra en un augment de 3,87 ºC com a conseqüència de l’illa de calor urbana i la manca d’una marinada eficient.
L’escalfament a Barcelona és, de mitjana, de 3,22 ºC, un valor notablement més alt que la mitjana estatal, que es xifra en 1,96 ºC, i que la mitjana de la regió mediterrània i mundial (1,83 ºC i 1,29ºC respectivament).
Dins de l’escalfament global, Barcelona es pot considerar, per tant, un punt calent en què els valors queden molt per sobre dels del seu voltant. Tot i això, és una situació que també es viu en altres ciutats mediterrànies, com València, Múrcia o Màlaga, on també tenen una humitat relativa molt alta que dificulta la transpiració, i el mar no refresca durant la nit per la manca de brisa marina nocturna.
721 persones han mort per calor nocturna en 11 anys
L’anàlisi fet pels estudis presentats per la UPC indica que, en el període comprès entre 2007 i 2018 hi hauria fins a 721 morts atribuïbles a la calor nocturna a Barcelona, superant les 571 morts que hauria causat la calor de dia en el mateix període.
De nou, l’efecte de l’illa de calor està al darrere d’aquest ascens de la temperatura nocturna. La densitat de la ciutat, l’asfaltat (que comporta una impermeabilització del sol), un albedo baix (amb una menor capacitat de reflectir la calor) i la manca de zones verdes intensifiquen aquest efecte d’illa de calor que fan que a la ciutat li costi refrigerar-se de forma natural.
Com a conseqüència, un augment clar de la temperatura nocturna que els estudis associen a aquesta mortalitat més elevada. Els estudis fins i tot reclamen un nou terme: les onades de calor sanitàries, diferenciant les onades de calor sanitàries diürnes, de les nocturnes.
Per a Josep Roca, doctor i catedràtic d’urbanisme de la ETSAB – UPC i un dels autors dels estudis, la calor nocturna és un “assassí silenciós del que no hi ha escapatòria”.
Els sistemes públics d’alerta, insuficients
Els estudis del CPSV alerten que els sistemes públics d’avís per calor extrema infravaloren el risc de la calor extrema nocturna per a la salut i indiquen que haurien d’incorporar també les tempertues mínimes. Actualment el Ministeri de Sanitat només té en compte les temperatures màximes per emetre avisos de temperatura extrema.
A Catalunya, malgrat que el Servei Meteorològic de Catalunya considera, a més de les màximes, també les mínimes, infravalora el risc per a la salut en fixar el llindar de calor intensa nocturna als 27 ºC en el cas de Barcelona, i el de calor nocturna molt intensa als 29 ºC. El llindar de calor en el cas de la màxima s’ubica a 34,3 graus a Barcelona.
El CPSV estableix que el risc significatiu per a la salut comença a partir de 30,2 ºC de dia, i 24 ºC de nit. Aquest escenari afecta directament el col·lectiu més vulnerable, el de les persones grans.
L’any 2025 n’hi havia 361.914 de més de 65 anys a Barcelona i es preveu que l’any 2050 aquest col·lectiu superi els 700.000 habitants.
La refrigeració ja té el triple de demanda que la calefacció
Actualment hi ha un dèficit d’informació important sobre les condicions climàtiques a l’interior dels edificis i no existeix una base de dades oficial sobre el clima interior, diürn i nocturn, de les edificacions.
Els estudis constaten que a Barcelona les necessitats potencials de refrigeració (sobretot de juny a setembre) ja superen àmpliament les de calefacció en el període estudiat (2009-2025). L’any 2025 la càrrega de refrigeració anual (7.484.404 kWh) va multiplicar per 2,92 les necessitats de calefacció (2.563.937 kWh/) i la tendència és que continuï augmentant en el futur.
Gairebé el 30 % de la demanda potencial de refrigeració es produeix de nit i dins d’aquesta despesa aproximadament dues terceres parts es dediquen exclusivament a reduir la humitat per assolir el confort climàtic. A Barcelona aquest control és més necessari pel fet que es caracteritza per una elevada humitat nocturna.
Malgrat aquesta realitat tan específica del clima barceloní, la zonificació climàtica regulada en el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) manté un esquema obsolet que es basa en registres meteorològics antics, ja que situa Barcelona a la mateixa zona que Ourense.
En aquest sentit, s’ha constatat que el CTE infravalora la temperatura real de Barcelona en més de 4 graus de mitjana, arribant a gairebé 5 graus a l’estiu. El resultat és que el sistema oficial de certificació energètica inverteix la realitat i indica, erròniament, que les necessitats energètiques derivades de la demanda de calefacció a Barcelona multipliquen per 7 les de la refrigeració. Considera que Barcelona té un clima relativament fred.
Partint d’aquests arguments, la CPSV adverteix que és urgent modificar el procediment de càlcul de la certificació energètica a Espanya perquè els resultats s’ajustin a la realitat climàtica actual, no la del passat.
Cap a la rehabilitació climàtica
Finalment la CPSV demana revisar la política de la Unió Europea, ja que el desequilibri dels processos de certificació energètica neix de les mateixes directives d’eficiència energètica europees, que es basen en els climes freds del nord d’Europa, on la certificació obliga a enfocar la rehabilitació sobretot en l’aïllament tèrmic massiu de l’habitatge per retenir la calor.
Els investigadors destaquen que els sistemes d’aïllament d’estil centreeuropeu són excel·lents per frenar el fred, però poden actuar com a termos a l’estiu, impedint la dissipació tèrmica. Es tracta d’un tipus d’edificació que no és eficient en nits caniculars, amb temperatures nocturnes extremes, absència de vent i elevada humitat exterior.
