Durant anys, quan s’ha parlat de gentrificació, la mirada s’ha fixat sobretot en els centres urbans: barris transformats per la pressió turística, la inversió immobiliària o l’arribada de nous residents amb més poder adquisitiu. Però un nou mapa de l’àrea metropolitana de Barcelona apunta cap a una altra direcció: els municipis perifèrics, amb més espais verds, menys densitat i un parc d’habitatge més nou i adaptat, poden convertir-se en zones especialment susceptibles a la gentrificació climàtica.
La plataforma, desenvolupada per investigadores de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), permet consultar dades barri a barri i bloc a bloc de 36 municipis metropolitans. L’objectiu és identificar quines zones tenen més possibilitats de patir una transformació demogràfica i econòmica si les condicions ambientals favorables —com més confort davant la calor— es combinen amb les pressions actuals sobre l’habitatge.
Els barris més frescos també poden ser els més vulnerables a la gentrificació
El mapa no diu que un barri estigui gentrificat ni que ho hagi d’estar en el futur. Tampoc és un índex de vulnerabilitat social o climàtica.
És una eina preventiva que calcula el grau de susceptibilitat a la gentrificació climàtica tenint en compte diferents factors: les característiques ambientals, l’entorn construït, l’habitatge i les condicions sociodemogràfiques.
“Fins ara s’ha parlat de la gentrificació al centre de les ciutats, però, si tenim en compte quines zones proporcionen un millor confort ambiental, són aquests municipis perifèrics els que poden patir aquests canvis demogràfics i del mercat immobiliari”
La gentrificació climàtica descriu un possible procés en què els barris millor adaptats al canvi climàtic —per exemple, amb més verd, zones més fresques o edificis amb millors condicions— poden atraure residents amb més recursos.
En un context de crisi d’habitatge, això podria incrementar la pressió sobre els preus i generar dificultats per a les persones amb menys ingressos per continuar vivint-hi.
La recerca posa sobre la taula una nova pregunta urbana: qui podrà accedir als barris més preparats per viure amb la calor del futur?
Perquè l’adaptació climàtica no depèn només dels arbres, l’ombra o els edificis. També depèn de qui pot pagar un habitatge millor condicionat, assumir el cost de la refrigeració o viure en entorns amb més recursos.
Les investigadores remarquen que el mapa no és una predicció del futur, sinó una eina per anticipar-se. L’objectiu és posar el focus en zones on fins ara no s’havia parlat de gentrificació i reforçar la necessitat de coordinar polítiques d’habitatge, urbanisme i acció climàtica per evitar que adaptar els barris a la calor augmenti les desigualtats.
Vols rebre cada dia la previsió del temps per WhatsApp?
🔔 I no t’oblidis d’activar la campaneta!
