Els mesos d’estiu i, per extensió, les darreries de la primavera i l’inici de la tardor —que també són calorosos— han fet augmentar la pressió assistencial als centres sanitaris: hospitals i ambulatoris. I ho han fet fins a arribar a nivells que recorden com són els hiverns, amb la gestió de la grip en la població més vulnerable.
A les nits, el mal silenciós
Les dades constaten, per tant, que la calor té relació directa amb aquest escenari. El subdirector general de Vigilància i Resposta a Alertes i Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, assenyala: “Quan s’acumulen més de tres dies rondant els 40 ºC comencen a créixer els diagnòstics i acumular-se“.
En aquest sentit, la cap del servei de Geriatria i Cures Pal·liatives de l’Hospital Vall d’Hebron, Neus Gual Tarrada, concreta: “La calor nocturna sí que té una afectació major en les persones grans i vulnerables, amb malalties cròniques”. I n’assenyala el motiu: “Tenen més dificultat per regular la seva temperatura corporal”.
Mendioroz apunta: “Més que la calor diürna o la nocturna, la qüestió és la continuïtat dels dies i les nits calorosos. Tot suma”.
El fenomen de la calor nocturna —amb nits tropicals i tòrrides cada cop més habituals— preocupa en la salut pública, perquè el cos necessita unes hores de temperatura ambiental més baixa —generalment és a les nits— per poder fer descansar l’organisme. Tal com passa amb qualsevol maquinària que, per evitar que se sobreescalfi, s’apaga per deixar-la refredar si no n’hi ha hagut prou amb el seu sistema de refrigeració.
“La calor ens obliga a reorganitzar-nos”
El sistema sanitari té una xarxa ben teixida per fer front a les grips durant els mesos d’hivern i de fred, amb uns CAP preparats per a les campanyes de vacunació —amb prioritat per a la població vulnerable— i l’assistència en casos de contagis que necessiten d’acompanyament mèdic, i uns hospitals preparats per a ingressos hospitalaris per als casos que necessitin més suport.
La calor més intensa i perllongada dels darrers estius comença a generar una activitat molt intensa als estius als centres sanitaris. “Ens obliga a reorganitzar-nos“, explica Gual Tarrada. Bàsicament, perquè el nombre d’assistències ateses poden tensionar el sistema —ambulatoris primer i hospitals després— en una època de l’any que, fins ara, “era tranquil·la i de menys feina que a l’hivern”, assenyala Gual.
Anàlisi de la mortalitat
L’altre factor que la conselleria de Salut ha d’analitzar —i ho ha de fer bé— és la relació que la calor pot tenir amb la mortalitat. El departament treballa amb un sistema d’alertes —anomenat Momo— que fa el monitoratge general de la mortalitat i avisa quan la realitat es desvia d’allò esperable per a una època de l’any concreta.
En aquest sentit, segons concreta Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Alertes i Emergències de Salut Pública, les dades de mortalitat registrades fins al moment, per cops de calor, són de només cinc casos a Catalunya, però detalla: “Si mirem la desviació de la mortalitat atribuïble a la calor, ja estem parlant de 1.500 casos“. Per tant, entre els cinc i els 1.500 casos “hi ha un decalatge important“.
Quan passa això, puntualitza, cal investigar què està passant. A partir d’aquest octubre —quan es tanqui l’etapa de més calor— ho han de començar a anilitzar departaments i agències tant diverses com el Meteocat, Protecció Civil, Empresa i Treball o Drets Socials.
Hauran de concretar quin és el perfil aproximat de cada cas de mortalitat, per establir la relació de la calor amb la data de la defunció, la zona on ha mort, l’activitat que practicava durant la mort o el nivell de renda del difunt, entre d’altres. L’objectiu és radiografiar cada cas des de totes les perspectives possibles per saber quin grau de relació té la calor amb cada defunció, i com de directe és.
