Durant la segona meitat de la primavera la calor s’ha fet notar arreu del país, des de la mateixa línia de la costa fins als cims més elevats. Això va accelerar la fosa de neu per sota dels 2.500 metres d’altitud, que es va acabar al voltant de la primera quinzena de maig, unes setmanes abans del que marca la mitjana.
L’onada de calor del 15 al 18 de juny va passar factura, també, a la neu acumulada als pics de més de 3.000 metres que hi ha als Pirineus. Ara bé, en comparació amb altres anys, hi ha més o menys neu en aquests moments?
Sentinel-2, els ulls per seguir la coberta de neu des de l’espai
Les imatges dels satèl·lits Sentinel-2, de l’Agència Espacial Europea (ESA) permeten fer un seguiment acurat de la cobertura de neu (sempre que no hi hagi núvols). Es tracta de satèl·lits d’òrbita polar. Això vol dir que la seva òrbita passa pels dos pols a mesura que va escanejant la Terra en franges de 290 km.
L’altitud de poc menys de 750 km en la qual orbiten, permet que les imatges siguin d’alta resolució, malgrat que la periodicitat de les imatges és de diversos dies i no de pocs minuts, a diferència del Meteosat.
Pica d’Estats: poca neu, com l’any 2017
A la Pica d’Estats (3143 m), el cim més alt de Catalunya, i al seu entorn, encara hi queden congestes de neu. És habitual que n’hi hagi durant la primera meitat de l’estiu, mentre que a partir de mitjans d’agost tan sols n’hi acostuma a haver alguna al vessant nord, ja al cantó occità. Si es compara la imatge del 21 de juny amb la d’anys enrere al voltant de la mateixa data, es pot veure com les zones nevades són disperses i de menor extensió que l’any 2018, 2019, 2020 i 2021.
Per trobar un any semblant, i fins i tot encara amb menys neu, cal recular fins al 2017 (el primer any amb dades de Sentinel-2). Aleshores, la primavera va ser normal o una mica més plujosa del compte a la zona, però va ser més càlida del normal. L’estocada final a la neu de l’alta muntanya va arribar durant el mes de juny, que va ser molt càlid i més eixut del normal, com el d’aquest any.
Aneto: el gel de les glaceres al descobert
El massís de la Maladeta, on hi ha el pic més alt dels Pirineus (l’Aneto, 3404 m), tampoc no se n’escapa. L’extensió de neu d’aquest mes de juny és molt menor que en els cinc anys anteriors, en què es disposa d’imatges de Sentinel-2.
Malgrat que l’any passat pels volts del solstici d’estiu hi va haver menys neu del compte, aquest any encara n’hi ha hagut menys. El gel de les glaceres que hi ha a la zona ja fa unes setmanes que ha començat a treure el nas enmig de la neu, un fet que habitualment acostuma a passar més entrat l’estiu.
L’escenari actual contrasta amb anys com el 2018, quan la Maladeta, però també la resta dels Pirineus, tenien un aspecte alpí, amb molta neu a causa del fred i les grans nevades que havia fet durant l’hivern i la primavera.
Els embassaments, de baixada
Malgrat la neu que queda a les cotes més elevades, la part més important del desglaç dels Pirineus va acabar a mitjans de maig. Això ha fet que des de llavors, i malgrat els ruixats que de manera irregular han anat afectant la serralada, el nivell dels embassaments hagi anat baixant.
Amb data del 27 de juny els pantans de les conques internes se situen, de mitjana, al 53 % de capacitat. Això és cinc punts menys que a mitjans d’abril.
Pel que fa a la conca de l’Ebre, la situació és lleugerament millor. En conjunt, els embassaments d’aquesta conca hidrogràfica es troben al 57 %.
