Anomalíes 850 hPa- Tropicaldidbits
Anomalíes 850 hPa- Tropicaldidbits

Saber l’ocurrència d’un fenomen meteorològic extrem és molt útil per a la planificació territorial, la gestió d’emergències i la construcció d’infraestructures, però no sempre és una tasca fàcil perquè hi intervenen molts factors i la variabilitat és cada cop més elevada.

Us presentem el període de retorn: es tracta de la freqüència d’un fenomen sobre un territori o regió determinats (fredorades, pluges intenses, nevades, etc.). Dit d’una altra manera, és el temps que passa entre un episodi i un altre. Quan més excepcional o “estrany” sigui l’episodi estadísticament parlant, més període de retorn. En canvi, si l’episodi és habitual o recurrent, té un període de retorn molt curt o inexistent.

Per exemple, les temperatures enregistrades a principis d’any, de fins a 18 ºC a 1.500 m (850 hPa), tenen un període de retorn de més de 200 anys. Això vol dir que és un episodi molt rar i extremadament excepcional, ja que succeeix un cop cada dos segles.

El to vermellós del mapa a Europa significa que cada 200 anys o més es produeix una temperatura de 18 ºC a 1.500 metres. En canvi, si us hi fixeu, el període de retorn disminueix a mesura que baixem de latitud cap a les illes Canàries i el continent africà.

En canvi, el fet que aquests dies tinguem temperatures màximes de 12 a 14 ºC té un període de retorn 0. Això vol dir que es produeix sempre. Per saber-ho, hem posat a quin període de retorn correspon la temperatura de 3 ºC a 1.500 metres.

El geògraf Marc Lemus: artífex de l’instrument

Marc Lemus i Cánovas és geògraf i actualment professor associat al Departament de Geografia de la UB. Ell és el creador de l’eina de càlcul del període de retorn. La seva recerca està dedicada a l’estudi del clima del Pirineu i, concretament, a proporcionar projeccions climàtiques d’alta resolució.

Lemus ens explica que “l’eina té com a objectiu analitzar els fenòmens tèrmics extrems a escala sinòptica i, per tant, esbrinar-ne la raresa o no. En un futur, l’investigador pretén millorar i ampliar l’instrument, amb la incorporació d’altres variables com la pluja o les nevades.

Lemus detalla a betevé que si el valor sortís 0.5, significaria que aquella temperatura succeeix dues vegades cada hivern.

Element imprescindible per a la gestió d’emergències

Aquesta eina expressa la freqüència del perill determinat, és a dir, del fenomen meteorològic concret, però no en determina la vulnerabilitat sobre el territori, ja que les afectacions depenen molt de la planificació territorial, de la densitat de població o de la prevenció d’aquestes situacions.

Montse Font, cap d’emergències de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, ens explica que el període de retorn és imprescindible per a l’anàlisi de risc i per a l’operativa de prevenció. En primer lloc, aquesta radiografia del risc es basa en l’ocurrència o en l’interval de repetició d’un fenomen, mentre que l’operativa de prevenció permet advertir i avisar aquelles zones més vulnerables de patir afectacions.

Font corrobora que el temporal Glòria té un període de retorn d’entre 200 i 400 anys. Aquest episodi va servir per cartografiar les zones inundables, que servirà per fer advertències o avisos més afinats.

Més freqüència d’episodis meteorològics “estranys”?

L’eina de càlcul del període de retorn només té el paràmetre de la temperatura a dos nivells atmosfèrics (a 1.500 metres i a 5.000 m). Tot i així, el concepte és molt útil per saber la raresa o excepcionalitat d’altres fenòmens atmosfèrics com les intrusions de pols en suspensió, els aiguats, les tempestes, les nevades o les erupcions volcàniques.

A Barcelona, durant l’últim any, hem tingut diferents situacions que fa molts anys eren excepcionals i han passat a ser més habituals.

A banda d’episodis molt càlids o dies amb temperatures superiors a les normals per a l’època, també cal recordar l’episodi d’estrats d’advecció de Cap d’Any que va deixar una boira espessa com feia anys que no es veia, les entrades d’intrusió de pols sahariana de l’any passat o els aiguats vallesans que van deixar més de 300 mm a Cerdanyola del Vallès el desembre del 2020.