
El toluè és un compost orgànic volàtil que s’emet principalment a les ciutats per la combustió de carburants en el trànsit rodat.
Un estudi recent del l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis e l’Aigua (IDAEA-CSIC) i del CREAF ha mostrat que els arbres també emeten aquest compost en situacions d’estrès. La presència del toluè contribueix a la formació d’ozó troposfèric, un contaminant habitual que és present en concentracions notables a l’estiu. L’estudi ha estat publicat a la revista Enviromental Science Atmospheres.
El toluè, un indicador de l’estrès ambiental als boscos mediterranis
Una de les principals conclusions de l’estudi del CREAF i d’IDAEA-CSIC és que, sota condicions climàtiques extremes de calor i sequera, els alzinars mediterranis emeten quantitats notables de toluè, un compost orgànic volàtil conegut principalment per la relació que té amb el trànsit rodat. El toluè podria convertir-se en un indicador de l’estrès ambiental als boscos mediterranis.
L’estudi es basa en dades recollides durant els estius del 2021 al 2023 al Parc Natural del Montseny, coincidint amb un dels episodis de sequera més intensos registrats a Catalunya. Els investigadors van detectar en aquests períodes increments recurrents de les concentracions de toluè en zones forestals.
“Vam observar que uns dos dies després de les onades de calor apareixien pics de toluè al matí, fet que ens va fer pensar que el bosc responia davant d’aquestes condicions d’estrès”
El toluè, un possible traçador de l’estrès climàtic dels boscos
Aquest descobriment obre la porta a emprar el toluè com un possible traçador de l’estat fisiològic dels boscos mediterranis. Yáñez-Serrano destaca que els propers passos consistiran a comparar els resultats d’aquest estudi amb els d’altres boscos mediterranis com els de Marsella o Xipre per avaluar si aquest patró es repeteix en diferents regions.

La relació del toluè amb l’ozó troposfèric
El toluè forma part dels compostos orgànics volàtils (COV), un grup de substàncies químiques fonamentals en la formació de l’ozó troposfèric i de partícules en suspensió sobretot a l’estiu.
Convé no confondre l’ozó estratosfèric, que es concentra sobretot a la capa de 20-25 km d’altura i que protegeix els éssers vius de la radiació ultraviolada, amb l’ozó troposfèric, que es troba prop del sòl i actua com un contaminant. Es tracta d’un contaminant que irrita les vies respiratòries, danya la vegetació i actua de gas d’efecte hivernacle.
Així doncs, l’augment de toluè en zones com, per exemple, el Montseny, contribueix a la formació d’ozó troposfèric en reaccionar amb els òxids de nitrogen procedents del trànsit urbà.
Atesos els resultats d’aquest estudi, els investigadors coincideixen en la importància d’incloure els compostos orgànics volàtils en les estratègies de qualitat de l’aire pel seu paper rellevant en la química atmosfèrica.
“Fins ara el toluè es considerava un contaminant antropogènic, emès pel trànsit i la indústria. El fet que els boscos mediterranis n’emetin en condicions de calor i sequera, obre les portes a millorar els càlculs de qualitat de l’aire en unes condicions climàtiques cada vegada més càlides”