Els boscos de l’estat espanyol tenen més arbres, més arbustos i més fulles que fa trenta anys. Això fa que actualment facin servir al voltant d’un 20 % més d’aigua que als anys noranta.
Aquesta necessitat de més aigua ha modificat el cicle de l’aigua als ecosistemes naturals i reforça la necessitat d’ajudar els boscos davant d’un futur amb més calor i menys aigua disponible. La gestió forestal i la silvicultura són algunes de les estratègies que es proposen per ajudar-los.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi liderat pel CREAF i publicat al Journal of Environmental Management.
Un estudi que analitza dades de 30 anys
L’equip del CREAF ha emprat un model ecohidrològic que ha analitzat dades obtingudes en 11.456 parcel·les forestals mostrejades repetidament en tres inventaris forestals nacionals, fets entre 1986 i 1996, 1997 i 2008, i 2009 i 2024.
Els resultats apunten que la vegetació dels boscos estatals no ha parat de créixer els últims 30 anys a causa, principalment, de l’abandonament rural i la manca de gestió forestal.
La necessitat de més aigua per part dels boscos ha implicat que l’aigua que arriba als rius i aqüífers hagi disminuït un 28 %.
Es parla d’aigua verda per fer referència a aquella aigua de la pluja que queda retinguda al bosc tant dins de la vegetació com sota terra i que torna a l’atmosfera a través de l’evapotranspiració de les fulles, mentre que s’anomena aigua blava a aquella que flueix de les fonts i rieres i arriba als rius, embassaments o aqüífers.
“Els boscos són més densos ara, tenen més fulles, i això ha fet acanviar la manera com circula l’aigua dins dels ecosistemes”
El paper dels arbustos
Segons explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF i coautor del treball, el retrocés de la ramaderia extensiva i la manca de gestió forestal han afavorit el creixement important del sotabosc. L’augment dels arbustos ha fet incrementar la pèrdua d’aigua per evapotranspiració als boscos.
Els autors de l’estudi insisteixen en les virtuts del sotabosc, ja que protegeix el sòl de l’erosió, dona refugi a moltes espècies i forma part dels ecosistemes mediterranis. Tot i això, també convé tenir present el paper que juga quan l’aigua escasseja. Mantenir a ratlla el sotabosc, però preservant-ne les seves funcions clau, serà imprescindible en la gestió forestal del futur.
Els resultats de l’estudi no s’han d’interpretar com una invitació a reduir els boscos per omplir rius i embassaments
Els investigadors remarquen que els resultats no s’han d’interpretar com una invitació a talar boscos perquè arribi més aigua als rius i embassaments. Pretendre tallar boscos per tenir més aigua és un objectiu que cal comptabilitzar amb moltes altres funcions i serveis ecosistèmics.
S’ha comprovat que quan es talen arbres o es redueix la densitat d’un bosc en zones de clima mediterrani àrid (clima present a la majoria de regions de l’estat espanyol), la vegetació que queda aprofita ràpidament l’aigua disponible. Aquest fet permet que els arbres suportin millor les sequeres, però sovint no es tradueix en un augment significatiu de l’aigua que arriba als rius.
“El repte principal no és produir més aigua blava, sinó gestionar millor l’aigua verda i ajudar els boscos a funcionar en un context cada vegada més sec”
Gestió forestal específica per a un futur amb menys aigua
Totes les projeccions climàtiques aposten per sequeres més freqüents i més intenses a la regió mediterrània. Els boscos tindran cada vegada menys aigua, que haurà de sostenir més arbres i arbustos que en el passat.
Els investigadors proposen, com a solucions, la gestió forestal, concretament models com la silvicultura de coberta contínua, és a dir, actuar però mantenir sempre una coberta arbòria permanent, evitant grans clarianes al bosc. Això limita l’entrada massiva de llum al sòl i redueix el creixement explosiu dels arbustos que sovint es produeix després de tales intenses.
