Un estudi recent liderat per científics del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicat a la revista científica Journal of Ecology, ha constatat que la combinació entre el canvi climàtic i l’abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben al seu límit de calor o de fred.
Nova distribució d’espècies i major densitat d’arbres a causa del canvi climàtic
L’estudi ha analitzat 25 anys d’evolució de gairebé mig milió d’arbres a la península Ibèrica d’una setantena d’espècies.
L’estudi ha permès veure quins han estat els efectes de l’abandonament rural combinat amb el canvi climàtic allà on els arbres es troben al límit pels efectes de la calor i la sequedat, i del fred i la humitat que poden suportar.
Els resultats obtinguts posen de manifest que ha augmentat la densitat forestal arreu de la península Ibèrica per l’abandonament agrícola i silvícola de les darreres dècades. Els boscos han guanyat terreny, però amb una nova distribució d’espècies a causa del canvi climàtic.
Quines espècies van a més i quines disminueixen en aquest nou escenari lligat al canvi climàtic?
Dels resultats de l’estudi se’n desprenen conclusions força rellevant.
Zones més afectades per la calor i sequera
Les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint. Un exemple seria el pi blanc, el roure de fulla petita i l’alzina surera, que guanyen presència a zones que cada cop són més caloroses i seques. Això es deu al fet de tolerar temperatures altes i baixa humitat, però també a la seva capacitat de colonitzar sols àrids.
Per contra, en aquest context, disminueixen les especies associades a boscos de ribera com el vern, que ja no pot tolerar temperatures tan elevades. El vern, així com el salze cendrós, ja estaven prop del seu límit climàtic de calor i, ara, amb el canvi climàtic, ho tenen més difícil per sobreviure. Aquest seria també el cas del pi marítim.
Zones fredes que abans eren gèlides
Els ecosistemes més gèlids (per exemple, les zones de muntanya) s’estan tornant més càlids i els arbres que abans no s’hi podien establir perquè hi feia massa fred, ara sí que poden fer-ho. Aquest seria el cas d’espècies com el faig, el roure de fulla ampla, l’avet blanc i el roure martinenc que s’estan expandint.
En canvi han disminuït coníferes com el pi pinyer pel fet que no són bones competidores davant dels arbres de fulla ampla (planifolis) en no estar ben adaptades a viure en boscos densos amb ombra.
Altres espècies que estan augmentant en general a totes les regions són espècies lligades a l’activitat humana com el cirerer o l’espècie invasora acàcia melanoxylon.
“Cada espècie d’arbre pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat. Si aquest llindar se sobrepassa per sobre o per sota, aleshores ja no hi pot créixer ”
“Al sud de Catalunya no hi trobarem fagedes perquè és massa sec, i a l’Alt Pirineu tampoc perquè hi fa massa fred. Amb l’augment de la temperatura aquestes condicions poden canviar i la nostra recerca aporta noves dades de com pot afectar a la distribució dels arbres”
Aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i, per tant, gestionar millor el territori.
Arrels i fulles millor adaptades
L’estudi ha permès detectar que en condicions de sequera s’adapten més bé les espècies que tenen arrels més grans i gruixudes amb relació a la mida total de l’arbre, ja que poden accedir a les capes més profundes del sòl per aconseguir l’aigua que necessiten.
En el cas de les zones fredes, un factor que n’afavoreix la supervivència són les fulles fines “barates” de produir i amb molta superfície per captar llum, fer la fotosíntesi i, per tant, aconseguir nutrients. Una característica que fa que els arbres de fulles amples i caducifolis com alguns roures o els freixes tinguin més tolerància a l’ombra i suposa un avantatge en boscos frondosos.
Per contra, coníferes com els pins tenen fulles més gruixudes, petites i dures, que són útils a zones àrides perquè perden menys aigua per transpiració, però costen més de produir i no tenen tanta superfície per agafar llum.
