La meteorologia del mes de març ha estat propícia per a la florida de bolets de primavera. Les pluges de les darreres setmanes facilitaran que, aquests dies de confinament, trobem a les botigues moixernons, múrgoles, carreretes (també conegudes com a cama-secs) o llenegues. S’espera, doncs, una temporada millor que la de la primavera passada.

L’hivern del 2019 va acabar amb un balanç pèssim de registres pluviomètrics. Això va propiciar un inici de temporada de bolets de primavera força fluix, res a veure amb la temporada boletaire de tardor, que va ser esplèndida, gràcies a la pluja de rècord del 2018.

On trobar bolets ara a la primavera?

Aquesta primavera ha començat amb l’estat d’alarma decretat pel Govern espanyol. Això impedirà anar a buscar bolets al bosc, però sí que se’n podran trobar en algunes botigues.

La pluja i les nevades de les darreres dues setmanes són molt beneficioses per a la troballa de bolets. Les principals zones on podran florir són el Montseny, les Gavarres, les Guilleries, el Collsacabra, el Montnegre i el Corredor, el Moianès, les muntanyes de Prades, el Parc Natural dels Ports, el Montsec, el port de Comiols i zones encara més elevades del Pallars, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya o el Ripollès.

Moixernons

El moixernó creix formant grups, com la carrereta, en prats i en matolls no gaire espessos. Es tracta d’un bolet blanc i que es coneix perquè es diu que fa olor de farina fresca. Té un peu gruixut i el barret té làmines fines per sota, blanques o lleugerament grogues.

Les comarques més propícies per trobar-ne són el Pallars, l’Alt Urgell i el Berguedà.

Múrgoles

És un bolet que només surt a la primavera i acostuma a sortir en terrenys remoguts, on hi ha hagut recentment un incendi o tala d’arbres. També se’n troben a prop de rieres, als vessants assolellats, prop de freixes o avellaners, en llocs on s’acumulen fulles o en camins on el pas d’excursionistes o ciclistes ha remogut sorra. Se’n troben després de dies plujosos.

Carreretes

Les carreretes, o cama-secs, es troben principalment entre l’herba dels prats dels Pirineus, formant caminets. De fet, el seu nom prové precisament d’aquesta característica. Per trobar-ne ens podem fixar en el fet que entorn de les carreretes l’herba és més alta i fosca que la de la resta del terreny.

Es tracta d’un bolet de talla petita i un tronc llarg i prim, de color marró.

Marçot

El marçot també es coneix com a bolet de neu, ja que acostuma a créixer just després que es fongui la neu, o bolet d’esquirols, perquè també és un aliment molt preuat per aquests animals. Forma part de la família de les llenegues i té tonalitats variables, entre el blanc dels exemplars més petits, i el gris i negre dels bolets més grans i madurs. La part del tronc sol ser blanca i el barret és còncau, amb làmines gruixudes i aixecades. Quan neix està mig enterrat i sovint forma erols amb diversos exemplars. Després de les darreres nevades als Pirineus, segur que aquests propers dies se’n trobaran alguns.