Matí de boira densa i força extensa a l’interior. Al prelitoral, bona part de la plana vallesana ha començat també el dia amb una boira que dificultava la visibilitat i que ha arribat a alguns barris de Barcelona. Poc després de la sortida de sol, s’ha començat a desfer i ha quedat estancada a les comarques interiors.

Les boires del prelitoral, de radiació

La boira interior, la clàssica del pla de Lleida, altiplà central, Catalunya central, el Prepirineu o el mateix Vallès, té l’origen en un descens de la temperatura de la capa de la troposfera més propera a la superfície terrestre per la pèrdua de calor d’aquesta superfície. El terra té una capacitat d’absorbir i perdre calor d’una manera molt més ràpida que una superfície aquàtica, que és més inercial (li costa més temps escalfar-se i refredar-se).

Imatge satèl·lit Aqua
Boira extensa a Ponent i a la Vall de l’Ebre dijous, 3 de gener del 2019. Font: Aqua-NASA

Quan es fa de nit, el terra es refreda molt ràpidament i, amb això i la manca de vent (que evita la barreja de l’aire de diferents capes), es refreda la capa més propera a terra fins a arribar a la saturació. La temperatura baixa tant que l’aire ja no té més capacitat d’absorbir humitat, es condensa i forma així la boira de radiació, tant típica de l’hivern a l’interior, que pot ser persistent i, fins i tot ploranera o gebradora, en funció de si la temperatura és positiva o negativa.

La boira de radiació es dona en situacions de calma anticiclònica amb poc vent. Acostuma a ser la causant també de les grans inversions tèrmiques que fan que la temperatura sigui clarament més baixa al fons d’una vall que a les muntanyes del voltant.

Montcada i Reixac, la porta d’entrada de la boira a Barcelona

El Vallès té el punt més baix d’altitud a Montcada i Reixac, amb només 25 metres sobre el nivell del mar.

Fent un símil, el Vallès es comporta com si fos un embassament ple de boira, amb una presa amb les comportes obertes situada a Montcada i Reixac, per on la boira regalima com un riu resseguint el curs del Besòs fins, sovint, arribar a tocar mar.

Es tracta d’un fenomen que, en el cas de Barcelona, es dona estrictament als matins d’hivern i durant molt poca estona, i que difereix notablement de la boira característica de Barcelona, la de primavera, formada per advecció.

En el cas de les boires que segueixen el curs del riu Besòs, es desfan tan bon punt el sol aconsegueix escalfar una mica com per trencar la capa d’inversió tèrmica que ajuda que es formi, molt poca estona després de la sortida de sol.