La borrasca Isaack, que va afectar Catalunya durant els primers dies del mes de febrer, va causar un gran temporal de gregal i llevant a la costa catalana. Va ser un temporal molt notable però, per sort, més breu que d’altres de recents que han causat estralls al litoral català i a Barcelona.

Onada rècord de 10 metres a la bocana del port de Barcelona

La boia de Ports de l’Estat instal·lada a la bocana del port de Barcelona va monitorar tot l’episodi de temporal de mar vinculat al pas de la borrasca Isaack, la qual va ser la responsable, juntament amb un potent anticicló posicionat cap al nord d’Europa, de fer incidir vent de gregal i llevant cap a la costa. El gran recorregut marítim va ser un element determinant en la magnitud de l’onatge.

Pel que fa als pics d’onatge, és a dir, les onades màximes mesurades per la boia del port de Barcelona, cal destacar l’onada de 10,04 m registrada pels volts de les 20 h. Es tracta de l’onada més gran registrada per aquesta boia de Ports de l’Estat, amb dades des de l’any 2004.

Evolució de les onades màximes a Barcelona

Les onades mitjanes (onades significants) més notables es van mesurar en dos moments a Barcelona:

  • dilluns 6 de febrer a la tarda, amb un valor mitjà pròxim als 4 m
  • dimarts 7 de febrer a la tarda, el moment àlgid del temporal, amb onades significants (mitjanes) de fins a 5,48 m
Evolució de l’onatge mitjà (alçària significant) a Barcelona

Onades màximes mesurades amb anterioritat

L’onada de 10 m d’aquest febrer en supera qualsevol altra de registrada fins ara per la boia de Ports de l’Estat, amb dades des del 2004 (boia de Barcelona II). Malgrat això, cal agafar-ho amb certa prudència, ja que durant el pas de la borrasca Gloria aquesta boia va tenir problemes tècnics i no va poder registrar tot l’episodi, per tant se’n desconeixen les dades reals.

Evolució de l’onatge durant el gener del 2020. La boia va patir problemes tècnics durant el temporal Gloria

L’alçària mitjana (significant), estimada mitjançant un model d’onatge, va ser de 6,6 m a la ciutat de Barcelona durant el temporal Gloria. Aquesta dada supera clarament els 5,48 m anotats aquest febrer durant el temporal Isaack.

Evolució de l’alçària significant màxima a Barcelona des de l’any 2004

A banda dels 5,48 metres d’alçària significant d’aquest febrer i dels 6,6 m estimats durant el pas de la borrasca Gloria, cal destacar altres mesures rellevants mitjanes com els 5,21 m del gener del 2017, els 4,87 m del març del 2010 i els 3,99 m del gener del 2021, assolits durant el temporal Filomena.

Registre de les onades màximes mesurades per la boia del port de Barcelona des del 2004

Pel que fa a les dades anteriors d’onada màxima registrades per aquesta boia, cal ressaltar l’onada de 8,3 m del març del 2010, la de 8,26 m del desembre del 2019 i la de 8,2 m del gener del 2017.

Com es mesura l’alçària de les onades?

La boia que calcula l’alçària de les onades de la ciutat de Barcelona està emplaçada a la bocana del port. Es tracta d’una boia costanera, representativa de l’onatge a prop del litoral. A Catalunya la xarxa de Ports de l’Estat disposa de quatre boies: les dues de costaneres dels ports de Barcelona i Tarragona i dues de profundes —allunyades del litoral— situades al cap de Begur i també a prop de la capital del Tarragonès.

Xarxa de boies de Ports de l’Estat a Catalunya

L’alçària de les onades la calculen les boies oceanogràfiques. Les boies tenen a dins un acceleròmetre, un detector que és capaç d’enregistrar el desplaçament de la boia cap amunt i cap avall a causa del pas d’una ona i determinar d’aquesta manera l’alçària real de l’onatge.

L’alçària significant de les onades coincideix amb la mitjana del terç de les onades més grans. Aquest terme és diferent de l’alçària màxima, que fa referència a l’onada de major dimensió que hi ha al llarg d’un període de temps. 

L’alçària de les onades màximes acostuma a ser 1,6 vegades la de les ones significants.