Alfons Puertas arc Sant Martí
Arc de Sant Martí doble vist des de l'Observatori Fabra. Autor: Alfons Puertas

El Sant Jordi del 2022 serà recordat durant anys per molts barcelonins. I no n’hi ha per menys, la coincidència d’una data tan especial amb un context meteorològic altament complex va donar com a resultat un còctel meteorològic, protagonitzat pel pas de xàfecs i tronades, calamarsa, vent fort i un ambient més propi de finals d’hivern.

No feia tant de fred per Sant Jordi des del 1989

Si agafem el referent històric de l’Observatori Fabra podem comprovar que aquest 23 d’abril ha estat notablement fred, si el comparem amb els de les darreres dècades.

La temperatura màxima va ser de 15,5 ºC, mentre que la mínima es va desplomar fins a 6,7 ºC durant la tempesta del migdia. Si fem la mitjana, obtenim un valor d’11,1 ºC. Això fa que el Sant Jordi del 2022 hagi estat el 20è més fred dels darrers 108 Sant Jordi. Convé recordar que l’Observatori Fabra anota dades des del 1914.

Per trobar una mitjana inferior a 11,1 ºC cal retrocedir 33 anys, concretament fins a l’any 1989. L’any 1991 es va igualar aquest valor, aquell any també es va registrar una temperatura mitjana d’11, 1 ºC.

La mínima d’enguany, 6,7 ºC també ha estat notablement baixa. Per trobar un registre inferior al d’aquest 2022 caldria retrocedir fins a l’any 1991 (6,6 ºC aquell any).

Pel que fa a la màxima (15,5 ºC) caldria recular fins a l’any 1996, any en el qual va ser de 15,4 ºC.

Un Sant Jordi tan fred com els de principis del segle passat

La temperatura mitjana del Sant Jordi, amb dades facilitades per l’Observatori Fabra es constata que en només un segle la temperatura mitjana del dia de Sant Jordi ha passat d’una mica menys de 12 ºC a gairebé 16 ºC, i és una nova mostra del canvi climàtic que ja tenim al damunt, però també d’un creixement de la gran ciutat cap a muntanya.

Els 11,1 ºC de mitjana del Sant Jordi del 2022 al Fabra l’emplacen a l’altura dels primers Sant Jordi del segle passat, el segle XX, tal com es pot comprovar en la gràfica de dispersió, on cada punt vermell fa referència a la temperatura mitjana d’un any en concret i on la línia gris indica la correlació, la tendència a l’alça d’aquesta diada.

Només ha plogut més per Sant Jordi en quatre ocasions en més de cent anys de dades

Pel que fa a la precipitació, els 11,3 litres per metre quadrat (12,2 a l’estació del Servei Meteorològic de Catalunya ) suposen el cinquè valor més elevat mai anotat a l’Observatori Fabra des del 1914. No plovia tant per Sant Jordi des del 1995, any en el qual es van recollir 25,7 litres per metre quadrat.

Aquests són els cinc Sant Jordi més plujosos registrats des del 1914, en litres per metre quadrat:

199525,7
191525
195614,4
198112,8
202211,3

És excepcional la calamarsada i el temps altament canviant d’aquest Sant Jordi?

Que caigui calamarsa o pedra a l’abril és un fenomen que es produeix de tant en tant a Barcelona, no és ni de bon tros excepcional. Es tracta d’un hidrometeor associat als núvols de tempesta, els quals a la ciutat es fan veure en major mesura justament durant la primavera, a causa de l’arribada sovint d’embossaments d’aire fred en altura que es combinen amb la forta insolació i l’escalfament notable d’aquesta època de l’any. També se’n pot veure ocasionalment durant la resta de l’any.

El dia de Sant Jordi ens va creuar per damunt una borrasca profunda que s’acompanyava de molt d’aire fred per a l’època de l’any, amb registres d’entre -27 i -29 ºC a la vertical de Barcelona, un fet que va afavorir la convecció, el creixement de nuvolades potents a molts indrets, així com la presència de fortes ratxes de vent, sobretot durant el pas i la descàrrega de les tempestes.

L’episodi es pot qualificar de poc habitual però no excepcional. Tampoc no es pot vincular a la lleugera amb el canvi climàtic, ja que aquest tipus d’episodis s’han presentat en nombroses ocasions amb anterioritat a Barcelona.

La coincidència de la calamarsada amb el dia de Sant Jordi va ser, malauradament, una mala passada de l’atzar.