La sensació que tenim molts d’un febrer apagat, amb molts dies de de cel tapat, és una realitat si analitzem les dades d’insolació mensual de l’Observatori Fabra.
El febrer del 2025 ha estat el cinquè de menys hores de sol des de l’any 1968, l’any d’inici de la sèrie de dades regulars d’insolació.
Gairebé seixanta hores menys de sol respecte a la mitjana
La mitjana d’hores de sol del mes de febrer a Barcelona (O. Fabra) és de 187 hores (període de referència 1991-2020). Enguany el còmput total ha estat de 127,9 hores, 59 hores menys de l’habitual o, el que és el mateix, un 68 % del normal.
L’any amb menys hores de sol al febrer va ser el 1982, amb 107,2 hores; el segon el 2003, amb 117,9 hores; el tercer el 1983, amb 118,2 hores, i el quart, quasi empatat amb el 2025, va ser el 2018, amb 127,2 hores de sol.
A l’altre extrem hi trobem els anys de més insolació: el 2019, amb 249,2 hores; seguit del 2012, amb 232,3 hores, i del 2002, amb 218,5 hores.
El nombre d’hores de sol potencials al febrer, si no hi hagués cap núvol al llarg de tot el mes, seria de 297 hores (si dura 28 dies) o de 308,2 hores els anys de traspàs. Agafant aquesta dada obtenim que aquest febrer del 2025 hem tingut només un 43 % de la insolació potencial a Barcelona.
Presència de molts núvols baixos i alguns dies de pluja
El mes de febrer ha estat marcat per força dinamisme atmosfèric a Barcelona. Ha plogut més d’un litre per metre quadrat sis cops, tot i que ha acabat plovent (més de 0,2 litres) una desena de jornades. El dia 12 de febrer va ser el que es va recollir més pluja, concretament 26,9 litres per metre quadrat. En total s’han recollit 59,9 litres per metre quadrat, un valor que supera de llarg els 35,6 litres de la mitjana climàtica.
A banda dels dies inestables amb presència de pluja, també cal sumar-hi nombroses jornades d’atmosfera més estable, però de cel ennuvolat. En aquest sentit cal destacar la tercera setmana del mes de febrer, protagonitzada per la presència de capes extenses de núvols baixos (estrats i estratocúmuls). En aquest període va haver-hi alguns dies sense cap hora de sol. Això va passar el 15 de febrer, però també entre el 20 i el 22 de febrer.
Cada cop més hores de sol a Barcelona i al Mediterrani
Si analitzem les dades d’insolació anual de la sèrie de l’Observatori Fabra (font: SMC) iniciada l’any 1968, podem veure que el còmput d’hores s’ha incrementat durant les darreres dècades. La línia de tendència és clarament ascendent, amb un guany a l’entorn de les 400 hores de sol anuals des de finals dels anys seixanta.
De la sèrie històrica de dades de l’Observatori Fabra en destaca l’any 2019, el de més hores de sol, amb 2.954 hores. A l’altre extrem, hi trobem el 1977, amb només 2.284 hores.
De mitjana (període de referència 1991-2020) Barcelona registra 2.615 hores de sol anuals.
L’increment d’hores de cel clar els darrers anys no és exclusiu de Barcelona, sinó que tot sembla indicar que és comú en l’àmbit mediterrani. Aquest augment es relaciona amb l’expansió de la cèl·lula de Hadley, és a dir, amb el cinturó d’anticiclons subtropicals que envolten la Terra a l’entorn dels 30 graus de latitud nord, la latitud on trobem els deserts més extensos del planeta. L’expansió, l’eixamplament d’aquesta franja anticiclònica, està fent que els dies de temps estable guanyin protagonisme al sud d’Europa i en conseqüència que augmentin els dies de cel serè o poc ennuvolat.
