Haver assolit els 40 ºC a la ciutat per primera vegada fa plantejar-se moltes coses. Una de les quals és si, a nivell global, la ciutat podria suportar temperatures tan altes com aquestes de manera sostinguda, diversos dies, o fins i tot si aquestes arribessin als 50 ºC.
Un escenari més extrem
De fet, en els darrers quatre estius —de 2023 al 2026— s’han batut quatre de les cinc marques de temperatura més elevada, tret de la cinquena, que va ser el 1982.
En aquest sentit, aquest mes de juny ha tingut un comportament més similar al del juliol, pel que fa a les temperatures.
El cap de control de qualitat de dades del Meteocat, Aleix Serra, concreta que en els pròxims anys i dècades veurem temperatures “clarament superiors als 40 ºC a Barcelona i la resta del litoral”.
Alguns càlculs climàtics avisen que aquests valors tan elevats podríem començar a assolir-los a finals d’aquest segle. Motiu pel qual Barcelona ja ha començat a posar-se mans a l’obra.
Posar a prova la ciutat
L’Ajuntament ha començat aquest estiu converses amb diversos agents implicats sota la pregunta de: “Què passaria si a la ciutat arribéssim als 50 graus o estiguéssim tres dies consecutius a 45 graus?”, apunta la cap de l’Oficina del Canvi Climàtic i Sostenibilitat, Irma Ventayol.
Recorda que aquesta qüestió ja l’han començat a treballar amb “centres sanitaris, socials, empreses de subministraments —d’electricitat, llum o aigua— per saber si aquests equipaments i serveis podrien suportar aquestes temperatures“.
2027: l’any dels assajos
Es tracta “de preparar-nos per fer un simulacre” a partir del 2027 amb la idea, “molt preventiva, estructurada i molt ben planificada, d’anar-nos preparant per aquest futur“, explica Irma Ventayol.
En aquest sentit, l’Ajuntament ha recalcat que el febrer de l’any vinent es farà el primer simulacre “teòric“, amb la simulació “d’un escenari amb situacions en cascada” coordinades des d’un centre de comanament (CECOR).
Superada la fase teòrica a finals de l’any vinent s’abordarà la segona des d’un punt de vista pràctic. Serà l’assaig pràctic en què es es constatarà si allò que s’ha previst funciona bé o no, i què cal modificar.
Actuacions a l’espai públic
En paral·lel a aquest simulacre, el consistori també ha impulsat altres mesures a l’espai públic, orientades a anar preparant la ciutat a un estat de resiliència urbanística a la calor.
Consisteix, per exemple, a la creació de la xarxa de refugis climàtics de la ciutat, la implantació de zones d’ombra als espais públics o la tria de materials i colors que absorbeixin poca escalfor de la llum del sol i atenuïn l’anomenat efecte de l’illa de calor urbana.
