Els barris més vulnerables de Barcelona registren fins a 1 °C més de temperatura, segons una investigació de la UAB. En altres paraules, els punts de la ciutat més desafavorits són també els més exposats a la calor.
Un grau de diferència que pot ser determinant
Barcelona és desigual davant la calor i, els barris més vulnerables són els que més s’escalfen. Si ampliem el radi, les conclusions no varien, la crisi climàtica té una geografia desigual.
Una investigació de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB) liderada per Marc Parés conclou que els barris més desafavorits de l’àrea metropolitana de Barcelona registren, de mitjana, temperatures 1 °C superiors a les dels barris amb una renda més elevada i, per tant, amb un poder adquisitiu és alt.
Una diferència que, en episodis de calor extrema, pot marcar la frontera entre una nit de recuperació i una nit tropical, amb conseqüències directes per a la salut.
Més de 900.000 persones viuen en punts especialment exposats
L’estudi identifica 77 barris metropolitans on coincideixen vulnerabilitat social i estrès tèrmic. En aquests punts calents hi viuen més de 905.000 persones, el 27 % de la població metropolitana.
A Barcelona, la llista inclou barris com Vallbona, Ciutat Meridiana, Torre Baró, la Trinitat Nova, la Trinitat Vella, el Besòs i el Maresme, el Bon Pastor, Baró de Viver, el Carmel, la Prosperitat, Can Peguera, el Turó de la Peira i la Marina del Prat Vermell. Segons la recerca, comparteixen característiques com habitatges antics i poc aïllats, manca d’ombra als carrers i una població amb menys recursos econòmics.
La desigualtat no és només ambiental
Els investigadors alerten que la diferència real d’exposició a la calor podria ser encara més gran. Molts veïns d’aquests barris tenen més dificultats per accedir a sistemes de refrigeració, assumir-ne el cost o protegir-se durant la jornada laboral perquè treballen a l’exterior.
La calor, per tant, no només colpeja amb més intensitat aquests territoris, sinó que també ho fa sobre una població amb menys capacitat d’adaptació.
Refugis climàtics, arbres i habitatges més eficients
Davant aquesta situació, l’IGOP reclama que les polítiques climàtiques prioritzin els barris més afectats. La proposta passa per ampliar la xarxa de refugis climàtics, incrementar l’arbrat, desplegar paviments que redueixin l’acumulació de calor i rehabilitar energèticament els edificis.
Els investigadors veuen en la nova llei de barris una oportunitat per actuar sobre aquests territoris, però adverteixen que les millores han d’anar acompanyades de mesures que evitin processos de gentrificació i l’expulsió dels residents més vulnerables.
Una nova forma de desigualtat urbana
La recerca, que també ha analitzat altres grans àrees metropolitanes de l’estat, apunta a un patró estructural: la calor extrema i la vulnerabilitat social tendeixen a concentrar-se als mateixos barris.
En un context d’onades de calor cada vegada més freqüents, l’estudi planteja una idea de fons: l’adaptació climàtica no és només una qüestió ambiental, sinó també de justícia social.
