compartir
Quan el Servei Meteorològic de Catalunya emet un avís, la següent parada que fa és Protecció Civil, concretament al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). Si aquest avís fos, per exemple, sobre fortes pluges, s’obririen tres escenaris possibles a l’hora d’activar un pla de Protecció Civil:
- En fase de prealerta: quan s’ha previst una situació i hi ha prou temps de marge per abordar-la.
- En fase d’alerta: quan s’ha previst una situació, però hi ha poc temps de marge per abordar-la.
- En fase d’emergència: quan no s’ha pogut preveure una situació, i s’aborda mentre s’està produint.
La sala de crisi
Aquests tres escenaris es gestionaran des de l’anomenada sala de crisi. Un espai físic del CECAT en què s’hi reuneix un comitè tècnic format per organismes i cossos de seguretat i d’emergències relacionats amb la situació que cal afrontar. En el cas de possibles inundacions, entre d’altres, aquests organismes:
- Pel control dels cabals dels rius i les rieres: Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Confederacions Hidrològiques de l’Ebre (CHE) i del Xúquer (CHJ).
- Pel control i la gestió de la mobilitat per carretera, per tren o aèria: Servei Català del Trànsit (SCT), Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Rodalies o Aena.
- Per la gestió del subministrament elèctric: Endesa i Red Eléctrica (REE).
Així com altres cosses de seguretat i d’emergències: Mossos d’Esquadra, Policies Locals, Bombers, Protecció Civil, Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Creu Roja, etc.
Segons explica la subdirectora de coordinació i gestió d’Emergències de Protecció Civil, Imma Solé, en cas que hi hagués activat un pla Inuncat en fase d’emergència “Bombers ens estaria explicant com està desplegant els equips operatius a la zona, amb quines incidències es troba i com les està afrontant”.
La difusió de l’alerta
L’objectiu d’aquest engranatge no és altre que minimitzar al màxim les afectacions d’una situació de risc a la població. I per això, és vital alertar correctament la població.
La cadena de transmissió dels avisos meteorològics, que han evolucionat a alertes de Protecció Civil, segueixen amb la difusió: via xarxes socials de Protecció Civil i d’Emergències, a través dels mitjans de comunicació i, si la situació és realment perillosa, mitjançant l’enviament de missatges ES-Alert.
Segons recorda Solé, tot plegat està dissenyat per “evitar perdre vides humanes” i alhora, matisa, es necessita de la “coresponsabilitat ciutadana” a l’hora de “seguir les instruccions que fem per l’autoprotecció“.
I en paral·lel, concreta, que seguir aquestes instruccions també “evita que els nostres dispositius de salvament es posin en risc” en les actuacions de rescat.
