Fa uns quatre anys que s’hi dedica, no pas professionalment però sí com una passió que “cada dia va a més”. És com descriu la Mery Gallego l’activitat que l’ha fet coneguda a les xarxes socials, unes fotografies “impactants del sol, la lluna o la via làctia” que demostren que “som molt petits enmig d’un univers”.
Trobar el punt exacte
Les fotografies que s’han viralitzat aquests dies conjuguen dos elements: astronomia i arquitectura. I, per unir-los, cal fer la fotografia des d’un punt concret, amb una orientació determinada i a una hora precisa del dia.
És així com ha capturat la torre de Jesús de la basílica de la Sagrada Família envoltada de la lluna plena d’abril, sense la bastida; i també el mateix element patrimonial però tot just en una albada, o la torre de control de l’aeroport del Barcelona-el Prat, també, envoltada just en el moment de la sortida del sol.
Compartir imatges i experiències
Mery Gallego reconeix que fer aquesta mena d’instantànies “és apassionant” i que se sent “molt feliç quan la fotografia surt com s’havia previst“. Amb tot, confessa: “Si la imatge no queda bé, tampoc no passa res, m’omple més l’experiència”.
Gallego detalla que aquesta experiència radica en el fet de prendre consciència de “viure un moment únic, una vivència que m’agrada compartir” amb altres companys d’afició fotogràfica.
Tant és així que, en ocasions, s’ha trobat amb persones alienes a la sessió fotogràfica que, “davant dels dubtes que han tingut sobre la motivació de l’activitat, els hem convidat i han quedat sorpresos del resultat”.
Un equip per fer… clic!
Les fotografies que fa la Mery Gallego són, com qui diu, per al consum propi i per compartir-les a les xarxes socials. “Vaig començar amb un equip fotogràfic que no té res a veure amb el que tinc avui”, explica.
I afegeix: “Sempre vaig carregada arreu, perquè mai sé si em trobaré alguna cosa digna de fotografiar”. És per això que sempre du dues motxilles petites: una amb un trípode i una altra amb la càmera —reflex, de tipus Full-Frame— i un teleobjectiu —de 180-600 mil·límetres— per poder “fer fotos i captar-ne detalls” de, per exemple, dels objectes interposats entre l’objectiu i el sol o la lluna.
