espai-verds-evitaran-centears-morts-prematures

La problemàtica dels espais verds a les grans ciutat no és un tema nou. La sobrepoblació, la contaminació i la natura juguen un paper importantíssim sobre la salut de les persones en les urbs. La tardor passada un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), va posar de manifesta els efectes positius que aporten aquests espais sobre la salut. Però un estudi recent, liderat també pel mateix institut, ha trobat les xifres que evidencien que unes ciutats amb més espais verds evitaran centenars de morts prematures.

L’estudi, encara que s’hagi centrat a Filadèlfia (Estats Units), pot ser totalment extrapolable i és un exemple a seguir per a totes ciutats del món. Les dades d’aquest treball estimen que si les ciutats incrementessin els espais verds un 30 %, es podrien evitar més de 400 morts prematures cada any.

Les conclusions del document són ben clares: més espais verds en entorns urbans són beneficiosos per a la salut física i mental dels habitants. L’estudi, publicat a la revista ‘The Lancet Planetary Health’, és una de les revisions més extensa i més completa d’investigacions centrades a analitzar precisament quin impacte té la naturalesa sobre l’esperança de vida de la població.

De tot al món a Filadèlfia

Aquesta nova revisió parteix d’una metaanàlisis que ja va realitzar ISGlobal, la Universitat de Colorado i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en set països diferents (el Canadà, els Estats Units, Espanya, Itàlia, Suïssa, Austràlia i la Xina). Amb aquesta metaanàlisis van poder concloure que un increment  de les àrees verdes s’associava amb la reducció de la mortalitat prematura, però sense obtenir-ne xifres concretes.

Aquest treball va utilitzar aquesta metaanàlisis i la va plasmar a la ciutat de Filadèlfia, que va servir com a mostra, i es van planejar tres escenaris diferents de cara al 2025. Els resultats van mostrar que si Filadèlfia aconseguia d’augmentar els espais verds fins al 30 % el 2025, s’evitarien 403 morts prematures de persones adultes cada any, un 3 % de la mortalitat de la ciutat.

Fins i tot els escenaris més moderats van presentar descensos importants de mortalitat: un augment del 5 % o del 10 % de les zones verdes podrien resultar una reducció anual de 271 i 376 morts a la ciutat, respectivament.

Més biodiversitat i justícia ambiental

Aplicar aquest tipus de mesures no només representa una millora en la qualitat de vida de les persones i de la seva salut, sinó que aquests canvis dels sòls urbans també són una peça important per aconseguir altres objectius.

Els espais verds augmenten la biodiversitat i redueixen els impactes del canvi climàtic, combaten plagues o eviten l’expansió d’espècies invasores. A més, un augment de les àrees arbrades ajudaria que les ciutats fossin més sostenibles i habitables, reduirien les iniquitats en salut i fomentarien la justícia ambiental.