Artemis II: el viatge més llunyà de la humanitat i la "cara oculta" de la lluna | astronomia, fotografia

És el viatge més llunyà que ha fet mai la humanitat: la missió Artemis II —operada per la NASA i amb col·laboració de l’ESA— ha fet història després d’haver superat els 406.000 kilòmetres de distància des de la Terra, que trenca el rècord de la missió Apollo XIII de l’abril del 1970.

Un indret desconegut

Els quatre tripulants de l’Artemis II —Jeremy Hansen, Reid Wiseman, Christina Koch i Victor Glover— ja tornen cap a la Terra, després d’haver observat un dels indrets desconeguts més populars per a la humanitat: l‘altra cara de la lluna, un fet que ja van fer abans diverses missions “Apolo”.

Han aconseguit orbitar la nau Orion a la lluna i, per tant, rodejar el satèl·lit per la part no visible. La nau està equipada amb una trentena de càmeres, que han permès captar imatges, dades i altra informació d’aquesta part de la superfície lunar.

Durant el trajecte per darrere de la lluna, Orion ha perdut comunicació amb la Terra —les comunicacions necessiten que cap obstacle no s’interposi entre l’emissor i el receptor— durant uns 40 minuts, entre les 0.44 h i les 1.25 de la matinada d’aquest dimarts. Tant bon punt s’ha restablert, des de la nau s’ha transmès un “és meravellós tornar a tenir notícies de la Terra“.

I de regal… un eclipsi!

Si un viatge d’aquesta mena és un regal per a la ciència, pel coneixement que s’hi aportarà, també ho és quan l’homenatjat respon amb un obsequi. I aquest regal ha estat en forma d’eclipsi total de sol.

En un moment del trajecte lunar, des de la càpsula Orion s’ha detectat com la lluna ha quedat interposada, per complet, entre la nau i el sol. Ha estat un eclipsi únic que, també és literal, només han presenciat quatre persones: els tripulants.