Ametller florit al Turó de la Creueta del Coll. Autor: @ToniBarreraEsco
Escolta aquesta notícia

Aquests dies s’estén la floració dels ametllers a la solana de Collserola i a molts sectors del litoral i del prelitoral, tal com sol ser habitual a l’hivern. Enguany, a diferència de l’any passat, la floració és més generosa, ja que els arbres no acusen els efectes de la manca persistent d’aigua al subsol.

La floració dels ametllers, variable entre anys

L’ametller és un arbre de floració primerenca: al litoral acostuma a florir habitualment a principis d’any, malgrat que aquesta data d’aparició de les flors pot variar des del desembre fins al març.

La floració dels arbres és un procés complex. Els factors que determinen que un arbre floreixi abans o després són diversos. La floració està lligada a la longitud del dia —el fotoperíode— i a l’augment de la temperatura, tot i que, en el cas dels fruiters com l’ametller, també a l’acumulació d’un determinat nombre d’hores de fred.

L’ametller és un dels arbres que requereix acumular menys hores de fred per aconseguir la inducció de la flor, entre 100 i 400 hores segons la varietat. En aquesta espècie es quantifiquen les hores de fred acumulades per sota el llindar dels 7 ºC.

Ametller florit a la Creueta del Coll el 2 de febrer del 2025. Foto: @ToniBarreraEsco

En la floració també hi té a veure la disponibilitat d’aigua present al subsol tant en aquell moment com durant durant els mesos precedents, així com el fet de viure episodis de calor extrema a l’estiu. Ara fa un any, per exemple, la greu sequera acumulada i els episodis de calor intensa dels darrers estius van condicionar notablement la floració de fruiters com l’ametller.

La importància de fer seguiment d’un mateix exemplar per poder estudiar-ne el comportament

L’observació de la floració de l’ametller és un tipus d’informació fenològica. La fenologia és la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions de les espècies: la migració dels ocells, la floració de les plantes, etc. Anotar aquest tipus d’informació al llarg dels anys ens aporta informació de com varien o s’adapten els éssers vius al canvi climàtic.

El primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939) ja va elaborar observacions d’aquest tipus. La destrucció del Servei, el gener del 1939, va implicar la interrupció de l’activitat fenològica oficial a Catalunya. L’any 2013 el Servei Meteorològic de Catalunya va reprendre l’activitat d’observació instaurant de nou la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat). Les dades formen part de la Pan European Phenological Database, la base de dades europea de referència.

Un dels requisits a l’hora de fer el seguiment fenològic d’arbres com l’ametller per part dels observadors voluntaris és que es fixin sempre en el mateix exemplar. Això permetrà comparar la data de floració entre els diversos anys i, a la llarga, poder extreure conclusions estadísticament significatives sobre si la floració s’avança a causa del canvi climàtic.

El motiu principal de fixar-se sempre en el mateix arbre rau en el fet que hi ha moltes varietats diferents d’ametllers (i de fruiters en general), algunes de més primerenques i d’altres no tant. No podem comparar, per tant, la data de floració d’un ametller d’un indret concret amb una d’un altre de proper o llunya perquè és altament probable que siguin varietats diferents i que, a banda del component meteorològic, hi entri també en joc el component genètic.

A banda del Fenocat, actualment hi ha diverses iniciatives de ciència ciutadana que fomenten l’observació i l’anotació de dades fenològiques com el projecte Ritme natura, impulsat pel CREAF.

Ametllers silvestres a la rodalia de Barcelona

Els ametllers silvestres que veiem a la perifèria de Barcelona són restes d’un passat agrícola. A Barcelona són presents de forma dispersa als diversos turons de la ciutat (el Carmel, turó de Monterols, el Putxet, etc.) així com a la solana de Collserola, per damunt de la ronda de Dalt. També és un arbre freqüent a les solanes del Maresme, a la plana vallesana o cap al massís del Garraf i el Parc Agrari del Baix Llobregat, entre altres indrets de l’entorn metropolità.

Comparteix a: