Quatre arbres gairebé centenaris del Jardí Botànic Històric de Montjuïc han estat declarats arbres monumentals. Es tracta d’un fals plataner, un freixe vermell americà, un freixe de fulla petita i una noguera alada de Rheder. Els exemplars han crescut fins als 30 metres gràcies a les condicions ambientals que han trobat vora l’estany del jardí i han esdevingut exemplars singulars i únics a la ciutat.
És la primera vegada que uns arbres de la comarca del Barcelonès s’inclouen en aquest catàleg de protecció, que reconeix la funció ecològica, cultural, econòmica o simbòlica dels exemplars dotant-los de major protecció legal pel seu valor patrimonial natural.
Les condicions ambientals com a factor clau
Segons explica el tècnic de col·leccions de planta viva del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Jaume Pàmies, els quatre arbres s’han pogut desenvolupar de manera esplendorosa gràcies al lloc on estan plantats, el clot d’una de les antigues pedreres de Montjuïc.
Un espai que ha brindat els arbres les condicions ambientals necessàries de llum i humitat per créixer, sobreviure, i mantenir tota la frondositat actual, malgrat la sequera viscuda els darrers anys. “Aquí es crea un microclima. L’aire fred s’enclota i això fa que la humitat sigui més elevada i la temperatura estigui entre 3 i 4 ºC per sota de la temperatura que hi ha a la resta de la muntanya”, ha explicat a betevé el botànic.
Pàmies assegura que dels quatre arbres monumentals barcelonins, només un, el freixe de fulla estreta és una espècie autòctona de la ribera amb capacitat assegurada per sobreviure en una ciutat com Barcelona. Els altres tres —el fals plataner, el freixe vermell americà i la noguera alada de Rheder— difícilment haurien pogut sobreviure en un altre entorn més càlid i insolat, ja que es tracta d’espècies originàries de latituds més fredes.
Un jardí ple d’espècies foranes
El Jardí Botànic Històric de Montjuïc es va començar a plantar a partir del 1930. Acabada l’Exposició Internacional del 1929 a Barcelona, els botànics del Museu Martorell del Parc de la Ciutadella van voler crear a Montjuïc un espai natural a l’aire lliure on exposar espècies originàries d’altres punts de la península Ibèrica, de les illes Balears i del nord de l’Àfrica.
Es desconeix si els actuals arbres monumentals van arribar en forma d’esqueix i en vaixell des dels seus països d’origen. O bé, si van arribar en forma de llavor gràcies al que es coneix com index seminum, una manera que tenen els botànics d‘intercanviar-se llavors a través de correu postal amb finalitats científiques i de divulgació.
Un catàleg de protecció en constant evolució
El govern català va ampliar el Catàleg d’arbres monumentals al març amb la incorporació de 24 exemplars que se sumen als més de 200 arbres que ja tenien aquest nivell de protecció.
A més dels quatre arbres barcelonins hi ha pins, roures, moreres, freixes, castanyers o cirerers silvestres que es troben a les comarques de la Conca de Barberà, Osona, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, el Tarragonès, la Terra Alta, el Vallès Occidental i la Vall d’Aran. Osona, la Selva i l’Alt Empordà continuen sent per aquest ordre les comarques amb més arbres monumentals reconeguts.
