Mitjan setembre, quan l’estiu té ja els dies comptats, és el moment en el qual es fan especialment visibles les flors d’aquests arbres tan peculiars que conviuen amb els barcelonins des de l’any olímpic. L’arbre de la llana és, sens dubte, un dels arbres més exòtics que tenim a la ciutat de Barcelona. Es tracta d’una espècie que impacta per la seva semblança amb els baobabs, pel fet de pertànyer a la mateixa família.
El seu origen geogràfic cal cercar-lo al Brasil i l’Argentina, el Perú, Bolívia i el Paraguai.
On en podem veure?
Aquests dies destaquen, per la seva floració tant els exemplars de flors de color crema corresponents a l’espècie “Ceiba insignis”, com els de flor rosada (“Ceiba speciosa”).
Els més notables envolten la plaça de les Drassanes, tant pel cantó del portal de Santa Madrona com per la banda de Montjuïc. També se’n poden contemplar alguns especialment fotogènics a la plaça de Pau Vila, molt a prop de la parada de la Barceloneta de la línia groga. A banda, també podem localitzar aquests arbres a la plaça de Cerdà, a prop de l’Hotel Arts, al Parc de la Maternitat, a la plaça de Cerdà i esporàdicament en algun altre punt de la ciutat.
Com és aquest arbre?
El què més sol cridar l’atenció d’aquest arbre són, d’una banda, de les flors enormes, i de l’altra el seu gran tronc, semblant a una ampolla o un bocoi.
El tronc s’eixampla tant perquè acumula grans quantitats d’aigua per sobreviure l’estació eixuta. Exteriorment, a més, està recobert d’espines gruixudes, que actuen de defensa natural per als animals que se’n volen menjar les fulles o els fruits. Al camp, d’on procedeix, les ovelles s’hi arrapen per rascar-se i en aquesta operació perden volves de llana. D’aquí, possiblement, en surt el seu nom.
Les flors, de coloració variable en funció de espècie, donen lloc al fruit, una mena de gran càpsula que en obrir-se allibera una fibra que pot recordar el cotó o la llana.
Algunes curiositats
Tot i que floreix sobretot a finals d’estiu o principis de tardor, les flors poden observar-se entre els mesos de juliol i novembre. També cal destacar que es tracta d’un arbre caducifoli, les fulles solen caure a Barcelona al pic de l’hivern. L’arbre es manté despullat només algunes setmanes.
El seu nom procedeix d’una paraula dels indis taïns que significa “barca” pel fet que el seu tronc s’usava per construir una mena de piragües. A l’Argentina es considera arbre simbòlic. Les fibres cotonoses que envolten els fruits s’aprofiten per fer coixins o matalassos al seu lloc origen. La seva fusta flexible s’usa també per a la construcció.
