El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat el setzè Butlletí anual d’indicadors climàtics (BAIC 2022), el qual avalua l’evolució recent del clima a Catalunya a partir de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtica.
Catalunya s’ha escalfat el doble de la mitjana planetària des de l’era preindustrial
El 2022 va ser, amb diferència, l’any més càlid a Catalunya des del 1950 amb una anomalia de +2,7 ºC respecte al període de referència 1961-1990. En els darrers 73 anys mai s’havia superat els 2 °C d’anomalia.
Els 10 anys més càlids a Catalunya des del 1950 s’han registrat en el període més recent, el 2006-2022, concretament els anys 2022, 2020, 2015, 2006, 2011, 2014, 2019, 2017, 2016 i 2018.
El Meteocat ha calculat la variació de la temperatura a Catalunya respecte al període preindustrial (1850-1900). El resultat ha estat que, per a l’any 2022 l‘anomalia tèrmica a Catalunya respecte del període preindustrial ha estat igual a +2,4 ºC, aproximadament el doble del valor mitjà obtingut per a tot el planeta.
El 2022, l’any més sec des del 1950
El 2022 ha estat l’any més sec per al conjunt de Catalunya, amb una anomalia, un 30,4 % per sota la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990. Els cinc anys més secs mesurats a Catalunya des del 1950 s’han registrat en el període 2006-2022, concretament els anys 2022, 2017, 2007, 2015 i 2006.
Catalunya s’ha escalfat a un ritme de 0,25 ºC per decenni
La temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de 0,25 ºC per decenni, 1,8 ºC des del 1950.
Es manté la diferència en el ritme d’increment de la temperatura màxima (0,30 ºC per decenni) respecte de la mínima (0,19 ºC per decenni). Es tracta de valors estadísticament significatius.
Pel que fa a les estacions, l’augment de la temperatura ha estat més elevada a l’estiu 0,36 ºC per decenni, i menor a l’hivern, 0,20 ºC per decenni. Els mesos que més han notat l’increment tèrmic han estat el juny i l’agost.
El comportament de la precipitació o és tan evident. La disminució mitjana és d’1,9 % per decenni, tot i que, a diferència de la temperatura, és un valor sense significació estadística. L’estació que més ha disminuït la precipitació és l’estiu, amb un 4,9 % per decenni.
L’anàlisi de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra mostra resultats similars en relació amb la tendència des de l’inici de cada sèrie. La temperatura mitjana anual ha augmentat als dos observatoris a un ritme de 0,16 i 0,17 ºC, respectivament, des de l’inici de les observacions (el 1905 a l’Observatori de l’Ebre i el 1914 a l’Observatori Fabra). La temperatura màxima també ha augmentat en grau més alt que la mínima, i l’estiu també és l’estació de l’any amb un augment més marcat.
La precipitació presenta en els dos observatoris una tendència de signe contrari, però pròxima a zero (+0,3 % per decenni a l’Observatori de l’Ebre i -0,2 % a l’Observatori Fabra). També es tracta de valors sense significació estadística. A l’Observatori Fabra els anys 2021 i 2022 han estat els més secs que s’han mesurat mai.
Una altra dada rellevant és que en el període 1971-2022 la intensitat de les sequeres (avaluades a partir de l’Índex de precipitació estàndard) ha augmentat a Catalunya i els períodes humits són menys extensos i menys intensos.
L’aigua del mar s’ha escalfat 0,3 ºC per decenni des dels anys setanta
Una altra dada altament preocupant és que en el període 1974-2022 la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit ha augmentat a un ritme de 0,3 ºC per decenni els primers 20 metres de profunditat, i de 0,2 ºC per decenni de 50 a 80 metres de fondària.
Durant el 2022 la temperatura mitjana anual de l’aigua ha estat de 18,3 ºC, el registre més elevat que s’ha mesurat mai des de l’inici de la sèrie, l’any 1974, i que ha superat per primer cop el llindar dels 18 ºC.
El nivell del mar ha augmentat els darrers 33 anys (des del 1990) a un ritme de 3 cm per decenni, és a dir, un total de 10-11 cm.