La cria d’una dotzena d’ànecs al llac dels Jardins del Baix Guinardó per quart any consecutiu ha tornat a posar sobre la taula la conveniència que aquestes espècies salvatges s’instal·lin a la ciutat. Segons els ambientòlegs, aquests espais urbans no són l’hàbitat natural d’aquestes aus i per tant cal evitar que la gent les alimenti de forma artificial. En cas contrari se les fidelitza i veuen afectat el seu instint de supervivència.
Segons Sergi García, llicenciat en Ciències Ambientals i membre de l’entitat de natura Galanthus, “si s’acostumen a una font d’aliment artificial pot ser que quan marxin de la ciutat no siguin capaços de desenvolupar-se correctament”. Aquesta opinió també la comparteix la directora de Serveis de Drets dels Animals de l’Ajuntament, Carme Maté, que va més enllà i assegura que “si mengen aliments inadequats i en excés, a les cries els poden créixer més ràpid les ales que els ossos i tenir problemes per volar”.
Risc de superpoblació
L’altre risc de sobreprotegir els ànecs de la ciutat és que augmenti la seva població de forma desmesurada. Els ànecs en el seu hàbitat natural tenen unes 12 cries perquè normalment només n’acaben sobrevivint una o dues. Si quan crien a la ciutat, com el darrer cas del Baix Guinardó, sobreviuen la majoria de pollets, a la llarga “podria haver-hi una plaga com la dels coloms”, ha afirmat Maté. A més la seva presència afecta la d’altres espècies, com libèl·lules i granotes, també importants per a l’ecologia urbana.
La directora de Serveis de Drets dels Animals també s’ha referit a l’incident d’aquest divendres al llac del Baix Guinardó, quan 11 cries d’ànec han hagut de ser rescatades en quedar atrapades en un desguàs. L’Ajuntament, de moment, no es planteja traslladar-les i confia que quan comencin les obres del mercat provisional a sobre de la làmina d’aigua, a la primavera, els ànecs ja tindran capacitat de volar.
