Divendres pels volts de la una del migdia va començar a descarregar un xàfec al nord del Vallès Occidental que, durant gairebé dues hores, va regar amb pluja intensa i abundant diversos punts de la comarca. Això va provocar un augment sobtat del cabal dels rius, torrents i rieres de la zona, els quals aporten les seves aigües al Llobregat i al Besòs.
Aquest fet és del tot habitual en episodis de pluja intensa. Gràcies a la xarxa d’estacions d’aforament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que mesuren el cabal dels cursos fluvials, es pot seguir minut a minut el volum d’aigua per segon que baixa pels rius. Fixem-nos, doncs, en com van registrar aquest dissabte l’avinguda d’aigua gràcies a la tempesta que hi va haver al prelitoral.
Més de 30 l/m² en poca estona, calamarsa i pedra
Des de les 12 del migdia i durant ben bé un parell d’hores un xàfec intens va quedar ancorat entre Castellar del Vallès, Matadepera, Terrassa i Sabadell. La pluja va ser forta i va anar acompanyada de notable aparat elèctric.
El sector sud de Castellar del Vallès és on la tempesta va ser més intensa. Hi va descarregar una calamarsada prou important per deixar-ho tot cobert d’una capa blanca. Alguns dels grans de gel tenien una mida d’entre 1 i 2 cm, de manera que s’ha de parlar de pedra.
En poca estona hi va haver acumulacions de pluja destacables, tot i que van ser molt irregulars. En alguns punts de ben segur que hi va haver registres força superiors als 30 l/m². De la xarxa del Servei Meteorològic de Catalunya destaquen els 30 l/m² de Sabadell (Parc Agrari), mentre que de la xarxa Meteoclimatic, els 33 l/m² de Terrassa (Sant Pere Nord) i els 25 l/m² de Matadepera.
D’un fil d’aigua a 34 m³/s a la riera de Rubí
Tota aquesta aigua va anar a parar ràpidament als torrents i a les rieres del nord del Vallès Occidental. Una de les que en va rebre més va ser la riera de les Arenes, que neix al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Des de Matadepera, travessa el sector est de Terrassa i, quan s’ajunta amb la riera del Palau, canvia de nom per dir-se riera de Rubí.
Aigües avall, al terme municipal del Papiol, hi ha una estació d’aforament. En aquest punt de mesura, la riera tan sols portava un fil d’aigua abans de l’arribada de l’avinguda. L’augment de cabal va començar a les dues, amb un primer pic de 6 m³/s probablement associat a l’aigua que va arribar de zones urbanes properes. Més tard es va produir la punta més alta de cabal, de 34 m³/s a les 15.20 h.
La pluja de Castellar del Vallès, cap al riu Ripoll
Tota la pluja que va caure a Castellar del Vallès va anar a parar al riu Ripoll. Per altra banda, part de la de Matadepera la va rebre el torrent de la Betzuca, que és el principal aportador d’aigua del riu Sec, afluent al mateix temps del riu Ripoll.
Tot plegat va fer que el Ripoll revingués de cop i volta al llarg de tot el seu recorregut gairebé quatre hores més tard que comencés a ploure a la capçalera. Així, l’estació d’aforament situada a Montcada i Reixac va passar de registrar 0 m³/s de cabal a les 15.40 h a una primera punta de 7 m³/s en tan sols 10 minuts. A les 17.20 h hi va haver un segon màxim, també de 7 m³/s.
La punta de cabal va arribar al Llobregat i al Besòs
Amb el pas de les hores, els afluents dels rius Llobregat i Besòs van anar aportant l’aigua cap als dos rius que flanquegen Barcelona a banda i banda. D’aquesta manera, les estacions d’aforament del seu curs baix van acabar registrant, també, l’augment sobtat del cabal provocat per la pluja registrada al prelitoral.
El riu Llobregat va assolir un pic de 24 m³/s pels volts de les sis de la tarda, és a dir, al voltant de cinc hores després que comencés a ploure a la capçalera de la riera de les Arenes.
Pel que fa al riu Besòs, hi va haver dues puntes de cabal a mitja tarda. La primera, de 9m³/s, es va produir uns minuts abans de les cinc de la tarda. La segona, que va ser la més important (10 m³/s), va arribar a un quart de set de la tarda.
