Era qüestió d’hores i, finalment, les primeres fotografies fetes durant la missió Artemis II ja han arribat a la Terra. I mostren, precisament, com és casa nostra des de la llunyania: des dels més de 406.000 quilòmetres que ens separen de la cara menys vista de la Lluna.
La Terra i la Lluna, des de la missió Artemis II
La posta de… la Terra
La posta de sol és un dels moments, culturalment parlant, més arrelats en l’imaginari humà. I també és, des d’un punt de vista físic, quelcom que condiciona la vida animal i vegetal.
Ara, canviem el sol per la Terra: el resultat és espectacular, ens ho mirem des d’on ens ho mirem. I és això el que han fet, precisament, les quatre persones que completen la tripulació d’Artemis II, Jeremy Hansen, Reid Wiseman, Christina Koch i Victor Glover.
La imatge està feta aquest dilluns, 6 d’abril, durant el trajecte per l’òrbita lunar. En primer terme, s’observa la superfície lunar —des de la perspectiva de “la cara oculta”— i de fons es divisa la Terra, amagant-se sota l’horitzó lunar, com si es tractés del sol fent-ho sota l’horitzó terrestre.
Segons la piulada que ha fet a X la NASA, la instantània recorda a la que va fer el cosmonauta Bill Anders el 1968, durant la missió Apollo 8.
L’eclipsi total de sol
Si canviem la perspectiva d’altres fenòmens que, no ho oblidem, sempre hem vist des de la Terra, també és interessant a l’hora de pensar en l’eclipsi total de sol que s’ha captat aquest dimarts, 7 d’abril.
Des de la nau Orion, adscrita a l’Artemis II, s’ha captat el sol completament tapat per la lluna, que ha deixat només una feble corona de lluminositat al seu voltant, en una imatge que és, simplement, preciosa.
El bateig de dos cràters
La tripulació de l’Artemis II ha suggerit de batejar dos cràters. Concretament, els que hi ha a la conca Oriental de la Lluna, a la part superior esquerra de la imatge lunar d’aquest dilluns —a les 10 hores, si fem un símil amb un rellotge d’agulles— adjuntada en la piulada de la NASA a X.
Així, la proposta de nom pels dos cràters ha estat d'”Integritat” i “Carroll“, aquest darrer, en record a la difunta esposa del tripulant Reid Wiseman.
