Coneix l’ailant, l’arbre que és la principal espècie invasora de Collserola

L’ailant és una espècie exòtica invasora provinent de la Xina i Taiwan, que s’ha escampat per tot el món, i Collserola no n’és una excepció. El Consorci del Parc Natural lluita contra l’ailant des de fa 30 anys i en les últimes dues dècades n’han eliminat més de 85.000. Tot i això, queda molta feina a fer i cada tardor es fa un tractament a les arrels dels ailants detectats per evitar que es propagui més. Tot i que el tractament que utilitzen és efectiu, erradicar-lo és gairebé impossible perquè les seves llavors poden sobreviure fins a 10 anys.

Per què l’ailant és nociu per l’ecosistema?

Tot i ser un arbre verd i frondós, l’ailant és una espècie invasora que des de fa anys està prenent l’espai a les espècies autòctones. Hi ha zones on ja no hi creix res més que aquest arbre, ja que la seva presència bloqueja el creixement dels altres. “Tant l’ailant com qualsevol invasora, són plantes que en no tenir depredadors aquí, un cop s’instal·len aconsegueixen reproduir-se molt i acaben desplaçant la fauna i la flora autòctona, per tant al cap dels anys pot canviar la vegetació d’un bosc“, explica Jordi Soler, tècnic encarregat del tractament fitosanitari del control de l’ailant a Collserola.

Si es tala l’ailant, es propaga més

Provinent de la Xina i Taiwan, resisteix molt bé les condicions adverses com la sequera i amb els anys s’ha convertit en la principal espècie invasora de Collserola. Des del consorci treballen per intentar controlar-la des del 1994, sobretot a les zones més naturals, com la vessant del Vallès i les zones de riera, on seria més greu que es perdés la biodiversitat. Fins ara han descobert que si es talava l’arbre, encara es reproduïa molt més. El tractament més eficaç és fer un forat al coll de l’arrel i injectar-hi herbicida, que acaba matant l’arbre.

Les entitats veïnals, clau per reduir la població d’ailant a Collserola

En aquesta lluita, l’ajuda de les entitats veïnals i ambientalistes ha estat essencial. “Nosaltres ja tractàvem els espais públics però no arribàvem als espais privats. Llavors no avançàvem, sempre ens quedaven clapes a dins”, explica Glòria Arribas, tècnica del Consorci del Parc de Collserola, responsable programes del foment de la participació. “Amb el suport inestimable d’aquestes associacions, podem arribar a aquests veïns i veïnes perquè ens donin permís perquè puguem actuar al seu terreny“.

L’Associació de Veïns Mas Sauró n’és un bon exemple, ja que col·laboren amb el consorci des de fa 11 anys i han solucionat parcialment el problema al barri. La Pilar Rodríguez i Maria Garrés són membres de la comissió verda de l’entitat i han estat al cap del canó en aquesta lluita: “El resultat sobretot ha sigut a les finques privades, ara ja no en queda cap. N’hi havia molts i de molt grossos perquè es posava de decoració als jardins, ja que és una planta que creix molt ràpid, i és molt maco la veritat”, argumenten.

Una possible solució?

El tècnic Jordi Soler explica que des del Consorci del Parc Natural ja no pretenen controlar el creixement de l’ailant a tot el seu territori: “Tenen com a prioritat les zones més naturals. Hi ha cares com la de Barcelona, la cara sud, que està molt afectada i s’hi haurien d’invertir massa recursos“.

Però atenció, que potser no està tot perdut: recentment s’ha detectat la presència de l’Aculus Taihangensis en ailants. Es tracta d’una aranya, també invasora, que ha començat a afectar les fulles d’aquest arbre, que fins ara, semblava immortal: “Han fet proves i han posat aquesta aranya en 20 espècies d’arbre diferents, i només s’instal·la a l’ailant“, afegeix Soler, una mica esperançat. Així doncs, el futur dirà si l’ailant s’acaba apoderant de Collserola o si té un final semblant al de les figueres de moro ara fa 10 anys.

Què ha de fer algú que trobi un ailant?

Trobar un ailant és habitual perquè en els seus inicis, quan no es coneixia aquesta problemàtica, s’utilitzava en jardineria i també per contenir talussos perquè les seves arrels poden arribar als 15 metres. Si algú en detecta un a la zona de Collserola ho pot comunicar a través de la bústia de suggeriments del web del Parc Natural de Collserola perquè li facin el tractament per eliminar-lo. Un tractament que corre a càrrec del Consorci del Parc. Si es troba en una altra ubicació s’hauria de comunicar a l’Ajuntament corresponent o a entitats veïnals o ambientalistes de la zona. Els tractaments es fan de setembre a novembre, que és quan és més efectiu, ja que és quan les seves arrels absorbeixen millor l’herbicida.