Finalment, la depressió aïllada a nivells alts (DANA) que aquesta segona meitat de setmana s’ha estat passejant per la Mediterrània occidental ha acabat deixant aiguats importants a bona part del País Valencià i de les Terres de l’Ebre. Barcelona n’ha quedat completament al marge, tal com ho indicava la previsió del temps. El mapa de la pluja acumulada entre divendres i dissabte del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que encapçala aquesta notícia ho mostra clarament.

Més de 200 l/m² entre divendres i dissabte

L’episodi de xàfecs i tempestes va començar divendres a la tarda. A partir d’aleshores, la pluja va descarregar amb força en molts punts de les Terres de l’Ebre. Localment, les tronades van anar acompanyades de calamarsa.

Fins dissabte a la una del migdia, aquests eren els registres més importants de les xarxes d’estacions de l’SMC i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre:

  • 256 l/m² al Parc Natural dels Ports
  • 175 l/m² a Arnes
  • 106 l/m² a Ulldecona
  • 88 l/m² a Aldover
  • 75 l/m² a Gandesa

Només divendres, a l’estació meteorològica de l’SMC situada al Parc Natural dels Ports, es van acumular 187 l/m². És un registre molt rellevant, però en els darrers 15 anys de dades hi ha hagut fins a set registres superiors. Aquest sector de l’Ebre és, sens dubte, el més plujós.

L’orografia hi té un paper molt rellevant

La posició final de la DANA ha sigut cabdal a l’hora de repartir les pluges i de centrar-les a la zona finalment afectada. En situar-se entre el País Valencià i Castella-la Manxa, Barcelona i l’entorn metropolità estaven fora del radi d’acció directa, a diferència de l’extrem sud de Catalunya. Això explica per què ha plogut a les comarques de l’Ebre i no a la resta. Ara bé, com és que al voltant del massís del Port hi ha hagut registres tan remarcables?

El massís del Port es troba orientat a llevant. Això vol dir que quan el vent bufa d’aquella direcció es troba amb aquestes muntanyes, que superen àmpliament els 1.000 metres d’altitud. Així doncs, l’aire, que arriba carregat d’humitat, es veu obligat a pujar, de manera que es refreda i el vapor d’aigua es condensa, fet que afavoreix la formació de grans nuvolades que deixen pluja. En situacions com la d’aquests dies, això es produeix constantment durant hores. Per tant, l’orografia hi té un paper molt rellevant.

De fet, tot i aquests registres tan importants de l’interior de les Terres de l’Ebre, a les poblacions costaneres hi ha plogut ben poc. Des de divendres a la tarda s’han recollit 7 l/m² als Alfacs i a Alcanar, mentre que a l’illa de Buda, situada a la punta del delta de l’Ebre, no hi ha arribat a ploure.

El punt més plujós de Catalunya d’aquest 2022, al Baix Ebre

No és d’estranyar, doncs, que si al llarg de l’any es repeteixen diversos episodis com el d’aquests dies el massís del Port esdevingui la zona més plujosa de Catalunya. Aquest 2022, fins a data de 12 de novembre, l’estació meteorològica de l’SMC que ha registrat més pluja ha estat la del Parc Natural dels Ports. En total, s’han recollit 1.330 l/m², per davant dels 1.266 l/m² del Lac Redon (la Vall d’Aran). Contrasta, i molt, amb els 274 l/m² que s’han acumulat a l’Observatori Fabra.

Ha passat altres vegades, com per exemple l’any 2020. Aquell any hi va haver molts episodis de llevant que van afectar l’extrem sud de Catalunya. Aleshores s’hi van acumular 1.923 l/m².

El pantà d’Ulldecona, l’excepció

Mentre que la immensa majoria dels embassaments que hi ha a Catalunya es troben per sota del 50 % de la capacitat a causa de la greu sequera que s’arrossega, l’estat del pantà d’Ulldecona és l’excepció. Aquest petit embassament es troba a la conca del riu Sénia, que fa de frontera entre Catalunya i el País Valencià, tot i que el pantà es troba íntegrament en territori valencià.

La darrera actualització de les dades és del dia 7 de novembre. Aleshores es trobava al 65 % de la capacitat. És una dada ben diferent de la que podem trobar a la resta de pantans. Val a dir, però, que és un embassament petit, d’11 hm3 de capacitat. Per fer una comparativa, a la Baells hi caben 109 hm3, i al pantà de Sau, fins a 165 hm3.