L’episodi de calor extrema que va patir part d’Europa, inclosos la península Ibèrica i el Mediterrani occidental, a finals de maig va fer saltar diversos rècords de temperatures màxima i mínima. Les altes temperatures no només van afectar les zones continentals, també van registrar-se màxims de temperatura de l’aigua superficial del mar.
Segons Ports de l’Estat, totes les boies del Cantàbric, Galícia i també el Mediterrani van anotar registres de rècord de temperatura en un mes de maig.
Les altíssimes temperatures de l’aigua marina d’aquest episodi i l’augment consolidat dels darrers anys a causa del canvi climàtic estan tenint també afectacions negatives a la flora i fauna marines.
Rècords històrics de la temperatura del mar
La temperatura de l’aigua del mar ha superat els rècords precedents registrats per la xarxa de boies de Ports de l’Estat. Un total de 12 de les 15 boies de la xarxa exterior i sis de les 14 de la xarxa de boies costaneres repartides pel litoral peninsular han registrat la temperatura més elevada mesurada mai en un mes de maig.
El registre de temperatura més elevat el va mesurar la boia de Maó amb un valor de 26,58 ºC, seguida de la boia de sa Dragonera, amb una dada de 26,2 ºC el dia 30 de maig. Es tracta de valors propis del cor de l’estiu.
La boia de Barcelona, situada a la bocana del port, així com la boia de Tarragona també van batre el rècord de temperatura en un mes de maig amb un registre màxim de 24,2 i 24,5 ºC respectivament el dia 31 de maig.
Afectacions de l’augment de la temperatura marina a la flora i la fauna
Paula López-Sendino, biòloga marina de l’Institut de Ciències del Mar, explica que el canvi climàtic està implicant un augment de la temperatura planetària. Un 90 % de l’excés d’aquesta calor, però, és absorbida pels oceans.
L’escalfament és desigual, afegeix, ja que hi ha zones que ho fan a major velocitat. El mar Mediterrani s’està escalfant fins a quatre vegades més que la mitjana dels oceans. A banda, el Mediterrani oriental s’escalfa a major ritme que el sector occidental.
Una de les causes que expliquen aquest major escalfament de l’aigua marina en el cas del Mediterrani és que és un mar tancat, obert només per dos punts molt estrets: l’estret de Gibraltar i el canal de Suez. L’augment anòmal de la temperatura afecta sobretot les aigües superficials.
Les espècies que viuen fixades al substrat, les més perjudicades
L’augment de la temperatura del Mediterrani està fent que espècies d’aigües més càlides puguin viure en zones on no ho feien antigament i que d’altres estiguin canviant la seva reproducció. López-Sendino posa l’exemple de la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), la qual ha avançat la reproducció, tal com passa en superfície, on hi ha arbres que floreixen abans a causa del canvi climàtic.
Les espècies bentòniques, les que viuen fixades al substrat i no poden moure’s, són especialment fràgils i sensibles als canvis de temperatura massiva. És el cas de les gorgònies (coralls), les esponges, els briozous i algunes algues. Com que no es poden desplaçar com ho poden fer els peixos quan hi ha una onada de calor marina, poden acabar patint fenòmens de mortalitat massiva.
La tropicalització del Mediterrani
L’augment de la temperatura del Mediterrani ha implicat, d’una banda, que espècies que abans vivien a les àrees més càlides d’aquest mar ara puguin fer-ho en zones més fredes, com el golf de Lleó. D’altra banda, hi ha hagut espècies que han arribat a través de l’home procedents de mars més càlids pel canal de Suez o bé procedents de l’aqüicultura. És per aquest motiu que el Mediterrani cada vegada alberga més espècies exòtiques d’origen tropical. D’altra banda, espècies emblemàtiques poden minvar o fins i tot desaparèixer.
Un exemple són els peixos sigànids (peixos conill), que van arribar a través del canal de Suez i ja s’han estès per algunes regions del Mediterrani, on han acabat amb els boscos marins de molts indrets del Mediterrani. La seva dieta, per tant, és totalment vegetal.
Un altre efecte lligat a l’augment de la temperatura marina és la proliferació de patògens, de microorganismes que provoquen malalties o mortalitats massives, i la proliferació de meduses, entre d’altres.
En el cas de les algues, cal destacar que actualment hi ha moltes espècies introduïdes, moltes de les quals són invasores.
La posidònia oceànica és una planta endèmica del Mediterrani que forma praderies marines. L’augment de la temperatura de l’aigua del mar està implicant que es reprodueixi sexualment cada any, un fet que abans no era habitual.
El paper de la ciència ciutadana
L’augment de la temperatura marina al Mediterrani té, en definitiva, multitud de conseqüències a la flora i fauna marines i als ecosistemes. L’observació i el registre d’aquests canvis per part de científics i ciutadans és de gran importància.
El projecte Observadors del mar, per exemple, coordinat per l’Institut de Ciències del Mar, és obert a tothom i pretén fomentar el coneixement de les problemàtiques del mar.
Vols rebre cada dia la previsió del temps per WhatsApp?
🔔 I no t’oblidis d’activar la campaneta!
