Hi ha la circumstància que just a sota el Gran Teatre del Liceu, com també en altres punts de la ciutat, és present i en abundància un recurs natural sense el qual la vida no existiria tal com la coneixem. Aquest element és l’aigua freàtica o del subsol.

Què és l’aigua freàtica?

És l’aigua que tenim sota terra i que, en funció de la geologia del terreny (si és més impermeable o bé més porós i, per tant, més permeable), pot ser més o menys abundant. Aquesta aigua prové majoritàriament dels rius, la infiltració de la pluja en zones no urbanitzades i també de les pèrdues de la xarxa d’aigua potable i la de clavegueram. Aquí a Barcelona l’aigua de subsol és molt present, ja que la ciutat està edificada entre dos grans aqüífers (Llobregat i Besòs) i a més en un terreny molt permeable.

L’edifici del Liceu com un vaixell

El fossar de l’escenari del Liceu té una fondària de 24 metres d’alçària respecte a la Rambla. Quan van fer els estudis geotècnics per fer el nou Liceu i van descobrir la quantitat d’aigua que hi havia tan avall, per tal d’evitar que l’edifici del Liceu “surés com un vaixell” (amb tot el que això implicaria en l’assentament de l’edifici: moviments, esquerdes, etc.) tenien dues opcions: o construir el Liceu sobre una llosa de formigó molt gruixuda, que implicava una despesa econòmica brutal, o la solució que es va dur a terme, que consisteix a treure la pressió que l’aigua exerceix cap amunt punxant el forjat en quatre punts per on surt l’aigua. D’aquesta manera es redueix la pressió de l’aigua que hi ha a sota.

Un dels punts on s’allibera pressió de l’aigua freàtica

92.400 metres cúbics d’aigua a l’any

L’aigua que s’extreu del Liceu va a parar a uns dipòsits que hi ha al mateix teatre i que, quan s’omplen, bombegen l’aigua cap a un col·lector que hi ha al carrer de la Unió i d’aquí fins a l’avinguda del Paral·lel. Cada any s’extreuen del subsol del Liceu 92.400 m3/any: unes 37 piscines olímpiques.

Dipòsit dins del mateix teatre

Des del Paral·lel es bombeja cap a un altre dipòsit que hi ha al Viver dels Tres Pins, al costat mateix de l’estació superior del funicular de Montjuïc, i la fan servir per regar totes les zones enjardinades que hi ha al voltant. Però encara més: del Viver s’impulsa fins al Castell de Montjuïc en un altre dipòsit (on hi ha el camp de tir amb arc) d’uns 1.100 m3 (aproximadament mitja piscina olímpica).

El recorregut acaba a la Font de Montjuïc

Des del Castell de Montjuïc ja no cal impulsar l’aigua perquè està situat a la part més alta de la zona i, per gravetat, aquesta aigua es fa servir per regar els jardins de la muntanya i finalment arriba a la Font Màgica.