camps de cultiu
Combinació de camps de cultiu i de bosc al Lluçanès

L’alta eficiència agrícola obtinguda gràcies a conrear terrenys més productius, amb irrigació i fertilitzants podria alliberar una superfície de 576 milions d’hectàrees, unes 10 vegades la superfície d’Espanya. El terreny alliberat podria tenir usos de recuperació de la natura, com per exemple de la biodiversitat. Aquestes són les principals conclusions d’un estudi de l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA) publicat a ‘Nature sustainability’ i integrat en un projecte dirigit per Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF.

La demanda de terres per conrear posa en risc la natura

Els autors del treball destaquen que aquest tipus d’estratègies són urgents perquè la demanda mundial de productes agrícoles creix constantment, però l’ús de terres per conrear posa en risc la natura. Josep Peñuelas destaca que l’eficiència agrícola s’aconsegueix conreant els terrenys potencialment més productius, plantant cultius més adequats per a cada tipus de sòl, amb irrigació i fertilitzants, si cal i estan disponibles.”En tots els casos estem parlant de polítiques controvertides, molt delicades i que necessitarien un pla específic per evitar resultats no desitjats“, matisa Josep Peñuelas.

Els resultats de la investigació indiquen també que l’ús de la terra és actualment bastant ineficient; això és degut a causes relacionades amb la seva gestió i no pas a causa del clima ni del rendiment dels cultius.

Reducció dels gasos d’efecte hivernacle

El projecte d’investigació ha suposat treballar amb els setze cultius principals de món, entre aquests arròs, blat de moro, blat, soja, canya de sucre, patata o cotó. Les principals conclusions del treball evidencien que disminuir la quantitat de terres destinades a cultiu també tindrà una probable incidència en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i disminuiran les necessitats d’aigua de reg. Les necessitats mundials de fertilitzants es mantindrien sense canvis.

Les terres de conreu es recuperarien com a hàbitats amb vegetació natural, alhora que podrien tenir un paper clau en la captació de carboni i en la recuperació de biodiversitat.

Un projecte per tornar a la natura la meitat de la superfície de terres utilitzades

El projecte Half-Earth Project ha renovat recentment l’impuls per a la conservació de la terra. El seu objectiu és tornar a la natura la meitat de la superfície de les terres utilitzades amb finalitats no agrícoles, per frenar la pèrdua de biodiversitat i tenir en compte les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El debat per la conservació de la terra es va iniciar part de biòlegs especialitzats en conservació i reconeix l’equilibri entre les terres de conreu i la vida silvestre, per conviure sense comprometre els rendiments de producció. Si se sobrepassa aquest límit, els ecosistemes naturals es desestabilitzen, perden la capacitat de mantenir la seva biodiversitat i cal optar per mesures de conservació o de restauració d’hàbitats per tal de protegir les espècies i els serveis ecosistèmics amenaçats.