Ja fa vuit mesos que es va detectar el primer cas de pesta porcina africana a l’entorn de Collserola i quatre des que els terrenys de la ciutat de Barcelona van entrar a la zona d’alt risc. De moment, el Departament d’Agricultura manté 19 municipis dins la zona d’alt risc, inclosa Barcelona. És aquí on les restriccions són més estrictes. Això ha implicat que els accessos al Parc de Collserola han estat tancats des de llavors a excepció només d’activitats molt puntuals com arribar a serveis i negocis, inclosos bars i restaurants, o habitatges.
Restriccions per seguretat i eficiència
Les restriccions s’imposen per evitar que la ciutadania pugui estendre accidentalment el virus fora de la zona de confinament, però també per qüestions de seguretat —en alguns moments s’han utilitzat armes de foc per capturar animals— i per facilitar les tasques de captura dels animals, ja que la presència de visitants pot espantar els senglars i fer que els sistemes de captura perdin efectivitat. En aquest sentit, la secretària general del Departament d’Agricultura, Cristina Massot Berna, valora positivament la resposta de la ciutadania i assegura que no s’haurien obtingut els mateixos resultats pel que fa a control de la població de senglars i nombre de captures si s’hagués permès l’accés de visitants al bosc.
Ara per ara, l’objectiu del govern és eliminar tota la població de senglars de la zona d’alt risc i reduir la densitat a un animal per quilòmetre quadrat als territoris amb risc baix. Una de les estratègies per aconseguir-ho és l’ús de les trampes individuals i les de tipus Pig Brig, en què els senglars entren en grup atrets per menjar però no en poden sortir. Això permet fer captures col·lectives evitant que els senglars surtin espantats i fent corredisses. Si hi hagués persones per la zona, els animals evitarien apropar-se a les trampes i, per tant, seria més difícil atrapar-los.
A més, també es controla el nombre de senglars que queden a la zona amb drons i sistemes de fototrampeig. En aquests moments, en canvi, no s’estan fent caceres ni batudes, a causa de les altes temperatures i l’elevat risc d’incendis.
Un 3 % de positius
Durant aquest temps s’ha treballat per capturar i analitzar el màxim de porcs senglars possibles. De fet, fins al 23 de juliol, quan s’han fet públiques les últimes dades, s’han atrapat 9.453 animals dins de la zona infectada, 325 dels quals en els darrers set dies. Aquesta darrera setmana també s’han detectat quatre casos positius en PPA, dos dels quals dins del terme municipal de Barcelona, de les 480 mostres analitzades. En total, des de l’inici del brot a finals de novembre s’han detectat 372 animals amb la malaltia dels 9.837 senglars estudiats, cosa que representa al voltant d’un 3 %.
Impacte en la ciutadania
La gestió de pesta porcina africana a Collserola, a diferència d’altres brots que hi ha hagut a Europa, té l’especificitat que impacta de ple a una àrea metropolitana i a un espai natural protegit. De fet, dins del parc hi viuen unes 15.000 persones i es calcula que les restriccions a l’espai natural afecten uns quatre milions de ciutadans.
Menys persones, més rapinyaires
Per tot plegat, les repercussions socials i econòmiques són importants. En canvi, pel que fa al medi natural, la disminució dràstica de la presència humana té un impacte positiu. “Ja comencem a tenir algunes dades, per exemple, en la nidificació de rapinyaires: un cas és l’astor, que l’any passat tenia quatre punts de nidificació i aquest any ja en té set”, explica Raimon Roda, gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Tot i que la sensació és que està passant amb altres espècies, de moment es tenen poques dades ja que les mateixes restriccions del parc impedeixen fer moltes de les tasques habituals d’observació de la fauna.
Sense flexibilitzar les restriccions a curt termini
Tot i que el Departament d’Agricultura valora positivament l’evolució de les dades de captura d’animals i de positius, per ara, no es contempla flexibilitzar les restriccions a curt termini. “Per ara, basant-nos en criteris tècnics, tothom creu convenient mantenir aquestes restriccions i, com més les mantinguem, més aviat s’acabaran”, explica la secretària general del Departament d’Agricultura, Cristina Massot Berna. Tot i això, la secretària obre la porta a la possibilitar de plantejar algunes flexibilitzacions de cara a la tardor, sempre i quan, les dades segueixin evolucionant favorablement.
