Les anàlisis futbolístiques del Barça abans de Xavi tenien un discurs. S’assentaven les bases de la càtedra del nou Barça. Ara però, el Barça de Xavi no només ha canviat el joc i els resultats, sinó també el relat.
El futbol ha canviat molt. Era el tòpic dels tòpics. El Barça ja no podia ser el de l’època de Guardiola. Aquell futbol havia de passar pàgina.
A les derrotes europees, sempre surten els mateixos a la foto. Era la gran frase dels fracassos a Europa. No es parlava de futbol, es parlava de noms.
Encara hi ha quatre titulars de Berlín. Ter Stegen, Piqué, Alba i Busquets. Eren els jugadors assenyalats per criticar una no renovació.
Els equips europeus entrenen millor. La falta de físic del Barça era el gran tema. L’equip patia amb equips grans, i els rivals semblaven homes contra nens.
No es pot jugar al que jugàvem fa 10 anys. El futbol de toc ha passat a la història. Va ser l’època de Guardiola, gràcies als jugadors que tenia. Sense aquells jugadors, no es pot repetir.
Recuperar el model de joc. Lluny de parlar que el futbol ha canviat molt, de jugadors físics o d’excuses, Xavi sempre ha parlat del model de joc. Tornar allà on ell va marxar el 2015.
El Barça té molt futur amb els joves. Dit pel mateix Xavi. Allà on alguns sempre veuen els mateixos a les fotografies europees, Xavi veu en el Barça un futur esperançador: Pedri, Gavi, Eric, Ansu, Nico…
Busquets i Piqué, capitans generals. A Busquets els partits li passaven per sobre, i Piqué no podia jugar amb una defensa alta. No era un tema d’edat, s’a demostrat que era un tema de futbol.
Xavi fa classes individuals amb els jugadors. El de Terrassa els ha fet millor futbolistes. Els ha fet entendre el joc i, ara, ja entrenen millor que els equips europeus.
Pressió alta i recuperació a camp contrari. Si el Barça no tenia físic, Xavi ha demostrat que sí. Potser no era físic i era futbol.
