El campionat d’Europa de nacions del 1980 es va tornar a disputar a Itàlia, després que ja s’hi jugués el 1968. Milà, Torí, Nàpols i Roma van ser les seus d’un campionat que va tenir una mascota molt especial: Pinotxo. L’Eurocopa va arribar en un ambient enrarit en el món del futbol després de l’escàndol del Totonero a Itàlia amb les apostes esportives. De fet, jugadors com Paolo Rossi es van quedar fora de l’equip nacional per estar sancionats.
La fase final del torneig es va ampliar fins a 8 equips. Espanya va arribar en aquesta fase, amb protagonistes al camp com Arconada, Alexanco, Zamora, Quini o Satrústegui. Tot i això, només va aconseguir un empat davant Itàlia i dues derrotes, contra Anglaterra i Bèlgica, qui va acabar sent finalista del torneig.
Precisament, va ser un Anglaterra – Bèlgica, que es va haver d’aturar diverses vegades pels escàndols que a la grada van propiciar els Hooligans anglesos. La policia italiana va dissoldre amb gas lacrimogen els aficionats anglesos i alguns jugadors del camp van tenir problemes per seguir jugant.
A la final hi van arribar Alemanya i Bèlgica. Els germànics es va convertir en els primers bicampions d’Europa, quan va guanyar els flamencs a la final. Alemanya va formar un equip en què va debutar Lottar Matthaus amb 19 anys, i amb cares tan conegudes com Bernd Schuster, Uli Stielike o Karl-Heinz Rummenigge. Després de perdre la final contra la República Txeca de Panenka el 1976, Alemanya va ser campiona el 1980 i va seguir la dinastia d’un equip acostumat a arribar a finals.
