L’heroi s’ha convertit en mite. Lothar Matthaüs és el jugador amb més partits de la història dels Mundials: 25 partits. De la mateixa manera, ostenta el rècord d’haver jugat cinc Copes del Món, juntament amb els mexicans Rafa Márquez i Antonio Carbajal i el porter Gianluigi Buffon.
A Alemanya se’l coneix com a Loddar, el seu nom de pila, així com diversos sobrenoms per la figura del jugador que presumeix de 150 internacionalitats amb la samarreta germànica. El Panzer, d’1,74 centímetres, va brillar al Mundial d’Itàlia del 90. A la selecció li va costar ser protagonista, ja que va ser sempre l’ombra de Schuster, posteriorment de Breitner i finalment va poder-se fer un lloc al Mundial del 86 amb Beckenbauer d’entrenador. De fet, va acabar convertint-se en capità de la “mannschaft”.
La final del 90 entre Alemanya i l’Argentina és la de la gran revenja. Quatre anys després es van tornar a trobar en la final de la màxima competició de seleccions. La del 90 es recorda pel gran duel entre Maradona i Matthaüs, en què finalment es van imposar els germànics amb gol de Brehme, des del punt de penal al minut 86.
Segurament aquest és el somni de tot futbolista, i Matthaüs ho va aconseguir: aixecar la Copa del Món sent el capità de la selecció. Matthaüs va ser un gran golejador, contundent i sense miraments al mig camp. Un pulmó amb gol, alhora que un especialista en xuts de falta.
Expliquen els argentins que els alemanys, liderats per Matthaüs, van celebrar la victòria amb poques estridències als vestidors, ja que sabien perfectament què era perdre una final (quatre anys abans van quedar segons a la final). Per aquest motiu, van mostrar respecte a la selecció de Maradona i companyia.
