Hi ha futbolistes que passen per un club i hi deixen estadístiques. I n’hi ha d’altres que hi deixen una ferida, un record i una manera de ser estimats. Hansi Krankl pertany a aquesta segona estirp. Davanter centre austríac, golejador d’instint, d’aquells que semblen néixer amb el gol ja dibuixat al cos, va arribar al Barça amb una esquerra poderosa i una presència d’àrea que imposava respecte. No era un jugador ornamental: era un rematador, un home de decisió, un davanter capaç de convertir una pilota mig perduda en una sentència.
Abans de vestir de blaugrana, Krankl ja havia deixat una marca dolorosa en la memòria del futbol espanyol. Al Mundial d’Argentina de 1978, Àustria va derrotar Espanya per 2-1, amb gol decisiu de Krankl al minut 76, una derrota que va pesar de manera determinant en l’eliminació espanyola a la primera fase. Aquell home que havia estat botxí de la selecció acabaria, paradoxalment, convertint-se en ídol al Camp Nou.
Al Barça va ser breu, però intensíssim. Les xifres expliquen una part de la història: 64 gols en 88 partits, una Recopa d’Europa i el record d’un davanter que el club descriu com un golejador nat, sempre ben col·locat i amb una esquerra capaç de produir un xut extraordinari. Però Krankl no es va guanyar l’afició només marcant gols. Se la va guanyar perquè el seu futbol tenia una franquesa antiga: anar a l’àrea, carregar la cama, mirar porteria i fer el que els grans golejadors fan sense demanar permís.
I després hi ha Basilea, la Recopa de 1979, i aquella història que ja no pertany només al futbol, sinó a la memòria sentimental del barcelonisme. Pocs dies abans de la final, un accident de trànsit va deixar greument ferida la seva dona, Inge. La resposta de l’afició va ser commovedora: llargues cues de culers al hospital per donar sang. Aquell gest explica millor que qualsevol crònica què havia arribat a significar Krankl per al Barça. No era només el davanter austríac: era un dels seus.
Amb la seva dona encara ingressada, Krankl va jugar la final contra el Fortuna Düsseldorf. El Barça va guanyar 4-3 després de la pròrroga, i ell hi va deixar un gol, un d’aquells gols que no només tanquen un marcador, sinó que obren una llegenda.
Per això Hansi Krankl mereix ser recordat no només com un gran golejador, ni només com una esquerra temible, ni tan sols només com aquell austríac que un dia va fer mal a Espanya en un Mundial. Cal recordar-lo com un futbolista que va saber convertir el gol en emoció i l’agraïment en pertinença. Un davanter vingut de Viena que, durant un instant intens i irrepetible, va ser profundament del Barça.
