Un objectiu que ha canviat al tram final del curs suposant, fins i tot, la renovació d’un tècnic que venia per guanyar una Lliga i una Copa i que, finament, no s’han aconseguit. Dues derrotes i tres empats van condemnar el Barça a la competició regular i van costar el càrrec a Fran Sánchez. Al torneig del KO, l’Atlètic de Madrid les va deixar en espera. Tot i les turbulències, un prometedor sorteig a la Champions va obrir un altre esperançador horitzó: aquest any era més possible que mai ser a la final de Budapest. Un premi a set anys de persistència al Vell Continent d’un equip preparat per créixer a Europa i que les enfrontava a un conjunt, contra el qual ja havien fet història un cop aconseguint per primera vegada unes semifinals europees.

Amb la mateixa filosofia de joc que les ha portades fins aquí i amb tota la il·lusió possible, el Barça arriba a Budapest havent fet història i amb la possibilitat de seguir-ne fent. Ara el que toca, com diria Johan Cruyff, és sortir i gaudir.