Europa va ser coronada per un equip ple de joves, dirigit per també un jove Louis van Gaal a la banqueta. Aquell Ajax del 3-4-3, amb jugadors joves com Van Der Sar, Reiziger o els germans De Boer. O els joveníssims Seedorf o Kluivert, aquest últim, el golejador de la Champions del 95 contra el Milan.
Aquell Ajax va establir un rècord d’imbatibilitat a Holanda, estant 613 dies i 75 partits oficials sense perdre. La màquina d’un jove Louis van Gaal, qui no arribava als 40 anys aleshores, va ser els ulls d’Europa. A la fase de grups van superar el Milan de Capello, en aquell moment campió d’Europa, i, en semifinals, van batre el Bayern de Munich per un memorable 5 a 2.
Aquell Ajax va fer història, va guanyar tres Eredivise consecutives i va fer sortir a la llum una jove plantilla que seria el futur de la selecció holandesa i de molts equips d’Europa. De fet, molts d’aquests jugadors van acabar anys després a Barcelona.
El Barça va quedar eliminat d’aquella Champions a quarts de final, després de perdre per 2 a 1 contra el París Saint-Germain. En Lliga, la penúltima temporada de Cruyff va començar a fer evident el malestar amb l’entrenador holandès, especialment per la dura derrota per 5 a 0 contra el Madrid.
A Europa, regnaven els holandesos i a Barcelona s’acabava la dinastia de l’holandès volador a la banqueta. La temporada següent va ser l’última de Cruyff al Barça i l’Ajax va repetir final de Champions, aquesta vegada amb final amarg.
