-“A Àfrica normalment els pares no permeten a les noies fer el mateix que els nois. Ells diuen que el futbol és només per a ells, que nosaltres hem d’estar per altres coses. Així que tot es basa a com et sents amb tu mateixa, què et sents capaç de fer amb qualsevol cosa que vulguis proposar-te.”
I on ha arribat aquesta zambiana de 18 anys és molt més lluny del que ningú hagués pogut esperar. Barbra Banda va néixer l’any 2000 en una societat on ser donar i esportista era considerat tabú. Lluny de conformar-se, l’africana va decidir desafiar les regles establertes i encarnar un nou model femení al seu país.
-“Els meus pares no podien comprar-me unes botes, així que anava als camps on jugaven els meus amics, calçats, i jo ho feia descalça.”
Al mateix temps que s’emmirallava amb futbolistes com Marta o Messi, tenia com a referent a una boxejadora del seu país que va fer-la pujar per primer cop al ring.
-“Vaig començar com a amateur fent boxa. Vaig barallar-me i barallar-me i mai no vaig tenir cap derrota. Al final ningú volia competir contra mi, deien que pegava massa.”
Els estudis, el futbol i la boxa ocupaven tot el seu temps, fins que van arribar dues trucades que no va poder rebutjar: la del servei militar obligatori a Zàmbia i la convocatòria amb la seva selecció.
Tenia 13 anys i ja jugava a la sub-17. Durant els partits de classificació de la Copa Àfrica del 2018, el talent d’aquesta extrem esquerra va copsar l’atenció del director esportiu del Logronyès i de l’Arsenal. Però l’oferta dels anglesos va arribar tard i Banda va deixar la seva terra natal per primer cop per posar rumb a La Rioja. Era la primera zambiana de la història que marxava a Europa a jugar a futbol.
-“A la Lliga Iberdrola necessitem més suport, igualtat amb el que fan al nostre homòleg masculí, perquè juguem al mateix futbol. El que ells estan jugant és exactament el mateix que el que nosaltres estem jugant. Han de considerar-nos com a dones i futbolistes, i tenir-nos més en compte.”
Barbra Banda va debutar el 4 de novembre contra l’Sporting de Huelva en la que va acabar sent la primera victòria del conjunt de La Rioja al seu estadi. El flamant fitxatge logronyès va marcar el 2-0. Des de llavors les seves participacions es compten per gols, convertint-se en autora de set de les últimes 14 dianes de l’equip. Sent capaç fins i tot de batre equips com el Llevant, València, Espanyol o, fins i tot, el mur de l’Atlètic de Madrid, superant la imbatible Lola Gallardo.
-“Somio molt alt. Sento que soc molt jove i tinc molt per fer, molt a demostrar i treballo dur cada dia per a aconseguir-ho.”
-“Sé que a Zàmbia hi ha molt talent, la majoria de les noies que juguen amb mi a la selecció són capaces de jugar a qualsevol lliga d’un altre país, però necessiten motivació i valentia.”
-“A Zàmbia estem demanant igualtat d’oportunitats. Existim, com a dones i com a futbolistes, i farem el que voldrem igualment. Així que necessitem suport per veure què som capaces de fer, fins a on podem arribar.”
Qui sap si el seu talent la durà a la totpoderosa Lliga Francesa, si la seva velocitat seduirà equips com el Barça o l’Atlètic, si la seva potència la portarà a la física Alemanya o a l’oasi nord-americà.
El que és clar és que sense buscar-ho ni voler-ho amb només 18 anys Banda s’ha convertit en la perfecta abanderada d’una revolució de la dona al món de l’esport que tot just comença.
