Partits, partits, partits… i més partits. De Lliga, de Copa, de Supercopa i ben aviat de competicions europees. La tornada al futbol de clubs, després del Mundial, s’està convertint en un maldecap per als entrenadors. El calendari, més atapeït que mai, ha fet evident una davallada al nivell dels grans equips del futbol europeu.

Com exemples, el Madrid, el Chelsea o el Manchester City. Però… aquesta acumulació de partits és bona o dolenta per als jugadors?

Més enllà de l’aspecte físic, en aquestes fases de la temporada on es poden arribar a acumular 9 partits en només un mes i de diverses competicions, la preparació mental dels futbolistes guanya un protagonisme extra per rendir de forma òptima.

Però… i els grans perjudicats de tot plegat? Els qui s’ho miren des de la banda: els entrenadors. Sense temps per treballar aspectes tàctics, amb un marge de maniobra molt més reduït, mentre que la seva gestió dels minuts i del planter guanya importància:

És un punt de la temporada on qui surti millor parat pot encarrilar un o diversos títols pel tram decisiu del curs. Per tant, la gestió psicològica del grup és absolutament fonamental. Com s’ho fan els tècnics per mantenir-los a tots endollats en trams tan densos de competició?

El gener sempre fa pendent cap amunt pels equips d’elit i, aquesta temporada mundialista, encara més. Cal conjugar el futbol, optimitzar la càrrega física i tenir una bona preparació psicològica per sortir del mes de gener amb aspiracions a tot.