Al llarg dels seus més de 125 anys d’història, el Zoo de Barcelona ha anat evolucionant en paral·lel a la societat. Tot i que sempre ha tingut vocació científica i divulgativa, aquesta tasca defineix especialment el present i futur d’un equipament que durant dècades va posar el focus en els animals exòtics i l’entreteniment. L’Avi, les elefantes Baby i Júlia, el goril·la albí Floquet de Neu, i els populars espectacles de l’Orca Ulisses i els dofins que tanta gent recorda no podrien ser a dia d’avui les estrelles del Zoo.
Després d’un intens debat, el 2019 es va aprovar un pla estratègic que, juntament amb la iniciativa popular ZOOXXI, fixava que el Zoo té com a principal funció la conservació, la recerca i la divulgació de la fauna. Sito Alarcón és el director de l’equipament en aquesta nova etapa i qui ens explica com es concreta en el dia a dia aquesta missió.
Els tritons del Montseny
Amb ell visitem l’espai d’aquaris on es crien més de 300 tritons del Montseny amb la intenció de ser reintroduïts al seu hàbitat natural. Es tracta d’una espècie endèmica, que només es troba en una petita àrea de 25 km2 en aquest massís. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura l’ha inclòs en la seva llista vermella i considera que està en perill crític. De fet, Alarcón ens explica que és l’amfibi més amenaçat d’Europa i que la tasca de protecció d’aquesta espècie és prioritària.
Els tritons del Montseny, que habiten en torrents de muntanya entre els 600 i 1200 metres d’alçària, necessiten aigües molt fredes i netes i s’alimenten de larves de mosquit i altres invertebrats. Aquestes són les condicions que es reprodueixen al Zoo durant la criança que té com a objectiu final que aquests exemplars siguin alliberats. Com explica Alarcón, perquè puguin sobreviure en l’entorn natural, cal assegurar-se que l’hàbitat estigui “ecològicament en perfecte estat” i aquesta és part de la feina en què també s’impliquen en aquest projecte en coordinació amb altres intitucions. En els últims 10 anys, s’han alliberat més de 1.500 exemplars d’aquesta espècie i el projecte no té data de finalització.
El voltor comú i prop de 500 programes en marxa
El voltor comú, autòcton de la península Ibèrica és una altra de les espècies amb què el Zoo desenvolupa un programa d’alliberament i reintroducció. Actualment, l’equipament encapçala una quinzena de projectes d’aquestes característiques però en els últims 10 anys ha estat implicat en fins a 480 programes relacionats amb la conservació d’espècies d’arreu del món a través de la Fundació Barcelona Zoo.
Sempre centrant-se en espècies que se situen a la franja alta de nivell de vulnerabilitat, Sito Alarcón insisteix en la importància del treball en xarxa i ens explica com intervenen en la recerca sobre diferents espècies i hàbitats i el seguiment de poblacions una vegada alliberades mitjançant xips o fototrampeig, per exemple. Alarcón no pot ser més clar: “Un zoo sense recerca i sense projectes de conservació per nosaltres no és un zoo”.
