FB Bilal Ouahaji barcelonactua (1)

La Fundació BarcelonActua va posar en marxa durant el confinament del 2020 un servei d’allotjament per a joves migrants que vivien als carrers de Barcelona a dos hostals de la ciutat. Joves que van arribar sols a l’estat quan eren menors d’edat i que un cop van fer els 18 anys els van expulsar dels centres de menors de la Generalitat. 

Molts d’aquests joves acaben malvivint al carrer, ja que no tenen papers regularitzats ni permís de treball. Per tant, es troben en una situació molt complicada per poder tirar endavant. BarcelonActua i altres entitats amb el suport econòmic de l’Ajuntament, ofereix servei d’acollida en dos hostals on disposen de llit i on se’ls ajuda a regularitzar la seva situació. També se’ls ofereix formació, classes d’idioma i suport psicològic.

‘La família Barris’ va visitar un d’aquests hostals al gener del 2020. Gairebé un any després tornem a parlar amb alguns dels protagonistes d’aquell reportatge per veure si han aconseguit millorar la seva vida i, sobretot, aconseguir un treball.

Abdelhaq, Bilal i Iliass un any després

L’Abdelhaq Machichi és marroquí i va arribar sota les rodes d’un camió a l’estat quan era menor d’edat. Després d’estar a un centre de menors, en fer 18 anys el van expulsar i es va veure obligat a viure al carrer fins que va trobar la possibilitat de viure una temporada en un dels hostals que BarcelonActua gestiona a la ciutat. Després de nou mesos, l’Abdelhaq ha deixat l’hostal i actualment viu en un pis tutelat de la DGAIA a Sant Coloma de Gramenet. A més a més, està fent un curs de cuina amb la Fundació Formació i Treball per intentar regularitzar la seva situació

Abdelhaq Machichi : “Fa quatre anys que estic a Espanya sense papers i sense veure la meva família. Al febrer em faran fora del pis tutelat on visc i, si no he pogut accedir a un lloc de treball, no sé què faré. Tinc molts objectius per complir però primer de tot em calen els papers”


L’Abdelhaq espera, ara, que Estrangeria li aprovi el precontracte laboral per així poder obtenir un permís de treball esperat i necessari que li permetrà treballar, pagar una habitació on viure i poder ajudar la seva família, que viu al Marroc. El seu somni és poder anar-los a visitar quan tingui els papers regularitzats. 

En Bilal també és un jove marroquí que també va entrar irregularment a l’estat quan era menor. En el seu cas va fer una dura travessa en pastera per poder buscar una vida millor. Després de ser expulsat del centre de menors on vivia tutelat, va acabar al carrer. Ell també va viure durant un temps a l’hostal de BarcelonActua i actualment ha marxat a viure a França, a la ciutat de Marsella, on té alguns familiars.

Bilal Ouahaji: “La meva germana i les meves tietes m’han ofert un lloc on viure i treballar. Però m’agradaria tornar a Barcelona ja que estic a Espanya des dels 10 anys, he crescut aquí. Em sento espanyol i espero que la gent es posi en la pell dels qui hem arribat de menors i que només volem tirar endavant.”


L’Iliass el Ouahdani és marroquí i té 22 anys. Va arribar a l’estat quan era menor d’edat i després de viure a Almeria, Madrid i València va arribar fa dos anys a Catalunya. Abans de la pandèmia treballava de cambrer.

Amb l’arribada de la covid-19 l’Iliass va perdre la feina i quan se li van acabar els estalvis va poder anar a viure uns mesos a l’hostal de BarcelonActua.
Aquí el van ajudar a trobar una nova feina al servei de recollida de mobles de l’Ajuntament i, sobretot , a trobar suport de membres i voluntaris de la fundació per refer la seva vida.

Gràcies a la nova feina que ha trobat l’Ilyass ha pogut llogar una habitació en un pis compartit al barri de Sants. Actualment està immers en el rodatge d’una pel·lícula. Es va presentar a un càsting i el van agafar. Es tracta de la pel·lícula ‘Suro’, del director Mikel Gurrea, que ha iniciat el seu rodatge a l’Empordà i en què l’Ilias serà un dels actors principals del llargmetratge. 


Formació i contractes

Des de la Fundació Formació i Treball ofereixen formació en diferents àmbits perquè joves migrants puguin obtenir un precontracte laboral que els permeti aconseguir un permís de feina. Una tasca difícil per a joves que van arribar quan eren menors.

És molt habitual en aquest perfil de joves no tenir permís laboral, ja que venen de menors, amb pocs recursos i amb molts pocs papers. Tenen molts dificultats per obtenir permís de treball. I des d’aquí els ajudem en tots els aspectes perquè puguin tirar endavant

Elisenda Agramunt, professora Fundació Formació i Treball

Un cop han aconseguit la documentació necessària per començar els tràmits de regularització, el que necessiten és un precontracte laboral. Això significa que alguna empresa comuniqui a Estrangeria que vol contractar un jove sense papers. Els tràmits, però, són lents i això dificulta la contractació en empreses ordinàries. La majoria de precontractes els fan empreses d’inserció.

Nosaltres com a empresa d’inserció demostrem que volem contractar aquestes persones i aquí s’inicien els tràmits amb Estrangeria per validar el contracte. El temps per la validació va dels dos als cinc mesos d’espera. Per això, els oferim la possibilitat que durant aquest temps puguin formar-se i adquirir les capacitats perquè quan arribi el moment els puguem contractar

Sonia Ruiz, cap Acció Social de la Fundació Formació i Treball

Mentrestant, la Fundació BarcelonActua continua oferint el seu programa d’allotjament a dos hostals de la ciutat. Al desembre d’aquest any hauran de marxar, ja que aquests reobriran per acollir turistes.  Actualment busquen un espai que doni continuïtat a aquesta iniciativa per donar allotjament, formació i escalf a joves migrants que viuen sols a la ciutat. 

La idea és que aquí els nanos evolucionin a través de dos grans pilars. D’una banda, la formació professional, acadèmica i idiomàtica i, de l’altra, els ajudem a socialitzar perquè creen una xarxa de contactes que els genera moltes possibilitats.

Laia Serrano: directora de la Fundació BarcelonActua

Des de BarcelonActua es posa en valor la feina del voluntariat, com l’Olga Ordas que es va apuntar perquè buscaven psicòlegs voluntaris per acompanyar emocionalment els nois que acullen als hostals.

Tenen motxilles emocionals molt grans i sentiments de manca d’autoestima, de confiança… necessiten que algú cregui en ells, que els diguin que els estimes

Olga Ordas, voluntària BarcelonActua