La crisi sanitària que estem vivint ha obligat als governs a impulsar fortes restriccions en molts àmbits de la nostra vida. Hem vist restringida la nostra mobilitat però, a la vegada, s’han pres mesures que restringeixen el funcionament normal de molts sectors econòmics com, per exemple, el de la restauració.

Després del confinament domiciliari total del març de l’any passat, el sector de la restauració va viure una tímida reobertura. Durant els darrers mesos, el govern català ha imposat uns horaris de funcionament estrictes que estan dificultant la continuïtat dels més de 9.500 restaurants que hi ha a la ciutat de Barcelona.

En els següents reportatges coneixerem de primera mà com viu el sector aquestes restriccions, quines necessitats tenen i quines iniciatives es tiren endavant per tal d’assegurar la continuïtat de molts negocis que, a la ciutat de Barcelona, donen feina de manera indirecta a més de 80.000 persones.

Obrir per endeutar-se

La majoria de restaurants amb qui hem parlat ens expliquen que tenen els negocis oberts per evitar tancar la persiana de forma definitiva. La majoria tenen els treballadors en ERTO i, d’altres, s’han vist obligats a acomiadar part de la plantilla. La majoria, però, continuen oberts per intentar, com a mínim, cobrir costos.

L’Albert Recasens és l’encarregat del restaurant Kuletos al barri del Poblenou. Assegura que “els restaurants que estan aguantant són grans cadenes que tenen marge, però els petits i mitjans negocis l’única manera de poder continuar és a base d’endeutar-se. Hi haurà un moment, però, que els deutes seran més grans que el valor del propi negoci i aleshores haurem de tancar”.

A la mateixa rambla del Poblenou hi trobem el restaurant La Mar Bella, un negoci familiar amb més de 30 anys d’història al barri i que ara veu perillar el seu futur. “Econòmicament estem passant un moment molt difícil perquè gairebé no tenim clients. Hem de pagar lloguer, impostos, la llum, l’aigua i la seguretat socials dels treballadors que estan en ERTO. Encara que facis una mica de caixa no arriba ni per pagar-ho tot”, assegura Óscar Santiago, encarregat del restaurant.


Un sector ofegat pels impostos

L’Ignacio Ussía i en Sergi Palacín van obrir fa dos anys el restaurant The Alchemix a l’Eixample. Un negoci que començava a fer-se un nom dins el sector amb premis a escala internacional. La crisi els ha frenat el creixement i la majoria de treballadors estan encara en ERTO.

“Per nosaltres és un moment molt difícil. Estàvem en un moment de crescuda, anàvem molt bé i tenim un equip gran. Tot aquest any de recessió ha sigut molt difícil perquè tot el que havíem aconseguit ha tornat enrere. Ara és moment d’intenar aguantar com puguem. En el tram de carrer on som ja han tancat tres restaurants”, ens explica Sergi Palacín.


El seu company i copropietari, l’Ignacio, és molt crític amb les mesures imposades al restaurants i amb la manca d’ajuts per part de l’administració. “És una situació molt trista, no només per als restaurants, sinó també per al comerç, el sector de l’agricultura… ja que tot és un cercle i ens veiem tots molt afectats. El nostre problema és que no ens faciliten ICOS, cap ajut.. què hem de fer? Està molt bé pagar impostos, però no hem rebut res a canvi”.

El gremi reclama ajuts directes

El president del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, creu que s’han de destinar ajuts immmediats i directes al sector per evitar la desaparició d’una gran part d’aquest sector essencial en el funcionament de la nostra economia. Considera que la Restauració és la nostra gran indústria de la qual acaben depenent molts sectors i subsector i amb un impacte directe sobre el PIB del 30 %.

“Totes les decisions polítiques que s’estan prenent des del govern català no poden ser la ruïna de Barcelona, la ruïna col·lectiva de la ciutat.Estan escanyant un sector que fa mesos que acumula pèrdues i deutes. Barcelona està vivint un procés molt accelerat de la desaparició d’un sector essencial. Des de l’inici de la crisi ja han tancat un 25 % dels locals i, si tot continua igual, podrien tancar el 50 %”|Roger Pallarols, president del Gremi de Restauració de Barcelona

DO Sants: Agrupar-se per ser més forts

En el barri de Sants els darrers anys, sobretot als voltants de la plaça d’Osca, han proliferat molts restaurants que ofereixen una variada oferta gastronòmica. Alguns d’aquests, una trentena, han decidit agrupar-se per promocionar-se i actuar de forma conjunta davant la crisi. Han creat DO Sants.

L’Albert Serra és copropietari del restaurant mexicà La Tarántula que participa de la iniciativa DO Sants i ha hagut d’acomiadar tota la plantilla. “Ens està afectant molt i ens hem hagut d’adaptar i reinventar. A la vegada hem hagut de prescindir del nostre equip i ens hem quedat només la meva sòcia i jo. Els vaig tenir en ERTO en el confinament i, ara, en contra de la meva voluntat, els he hagut d’acomiadar”.


Un altra dels restaurants que en forma part és la cooperativa Terra d’Escudella. La Sílvia González i en Roger Sánchez van veure clar que la unió entre locals faria la força. Expliquen que a l’estiu passat van veure que tot això s’allargaria i van començar a parlar entre els restauradors de la zona de Sants per fer pinya, coordinar-se i tirar endavant accions col·lectives per promocionar-se de forma conjunta.

La Sílvia González n’és copropietària i ens explica que ho estan passant molt malament. “Treballem per cobrir costos i tot i això hi ha mesos que costa cobrir-los. Econòmicament molts mesos portem zero diners a casa tot i estar tot el dia treballant. A mi fa un any m’expliquen que jo arribaria a casa i li diria al meu fill que ha de deixar extraescolars o que a la nevera hi ha coses que no podrem comprar… és molt dur”.

Entre altres coses, estan preparant un calendari anual perquè els restaurants associats ofereixin plats. “Accions com un calendari on per Carnestoltes puguem fer plats conjunts o a l’època de calçots que cada restaurant associat proposi un plat amb aquest ingredient. Propostes que ens visibilitzin i facin que la gent conegui la nostra proposta gastronòmica“, assegura Sánchez.