És d’origen cubà, ha viscut molts anys als Estats Units i ara fa 18 anys que viu a Barcelona “per la qualitat de vida. Tot té rampa per a cadira de rodes, el autobusos baixen per a la gent gran… i no és així arreu del món. I, a més, és una ciutat que té una gran història”, explica ell mateix des del seu estudi a Utopia 126, al districte de Sant Martí.

Ell és l’autor del gran mural que hi ha als exteriors del Centre Cívic de Sant Martí, una obra que va crear el 2015 amb les cares de “moltes veïnes.

 “Vam fer fotos com a 15 dones. La idea és que és la cara de tots i de ningú. La convivència és molt complexa i assolir-la és molt difícil però s’ha d’intentar”

l’any següent, el 2016, va fer una intervenció enorme davant del Mercat del Born per denunciar la situació de les persones refugiades, i assegura que els espais públics han de ser comunitaris.

 “Hi hem d’estar representats d’una altra manera,  sempre m’ha interessat criticar qui tria les nostres icones a l’espai urbà. Sempre és algú que t’està venent un producte o una idea política amb un somriure”. 

Però potser la seva obra barcelonina més coneguda és un retrat de Barack Obama, que va fer en una explanada de sorra a la zona del Fòrum i que per les seves dimensions grandíssimes podia veure’s des de l’espai. “Era com un mandala, que es desfà. I el curiós és que mira qui hi ha de president ara als Estats Units”, comenta en al·lusió al mandatari actual del primer país del món, Donald Trump.

Sobre les seves obres més recents, Rodríguez-Gerada explica que l’última que ha fet és “una peça molt gran en homenatge a un doctor llatí que ha mort a Nova York. Volia parar atenció a com la pobresa i el racisme afecta en aquesta pandèmia”, rebla.