És dimecres al matí i després de caminar una bona estona pel recinte de l‘Hospital Vall d’Hebron arribem a l’edifici de traumatologia, on a la cinquena planta actualment hi tenen una zona preparada per acollir malalts crítics infectats per la covid-19.

Entrem en una sala anomenada àrea de simulació i educació. Una zona d’ensenyament ara reconvertida en una UCI, actualment buida, però que el mes de març del 2020 estava plena de pacients. Una UCI que es va preparar en temps rècord gràcies a l’esforç, en ple inici de la pandèmia, dels professionals de l’hospital.

Una corba de pacients que puja i baixa

La doctora i subdirectora assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron, Rocío Cebrián, ha viscut en primera línia la pandèmia des de fa més d’un any. “El mínim de pacients a les UCI que hem tingut va ser el mes de juliol, però a l’agost ja van tornar a pujar els ingressos”.

Rocío Cebrián assegura que “sempre des de l’inici de la pandèmia hem tingut pujades i baixades d’ingressos i, per tant, la nostra estratègia és que sempre hem de tenir un dispositiu de crítics preparat per si cal utilitzar-lo”. 


Professionals molt cansats

Després de gairebé un any sense respir, els professionals sanitaris estan molt cansats. Han treballat sense parar enfront un virus que al principi els era del tot desconegut. Han treballat, fins i tot, posant en risc la seva vida i, en alguns moments, sense les proteccions i eines necessàries per salvar vides i evitar contagiar-se.


Realment estem cansats. Això no és un esprint, sinó que és una marató. Has d’anar mentalitzant-te que això durarà molt de temps, això és el més difícil per als professionals. ”

Si bé inicialment durant la primera onada es desconeixia la malaltia i els ingressos anaven en augment, per la contra, ara els professionals ja en tenen més coneixença, els protocols d’actuació i els possibles tractaments. “Ara coneixem la malaltia, sabem com estan els pacients i quan els podem donar d’alta. L’element que dona molta esperança als professionals i que ens fa veure la llum al final del túnel és que hem iniciat la vacunació”.

Vivències que no s’obliden

Els professionals han viscut situacions molt dures. Sobretot la pèrdua de pacients que estaven sols i sense la companyia dels seus familiars o amics.


Això ha estat molt dur per als professionals, no se’ns oblidarà mai. Aquest patiment dels familiars i de no poder acompanyar els pacients. Això és el que ens emportarem de tristor.”

D’altra banda, assegura que tot i el que han patit els professionals sanitaris estan preparats per conviure amb situacions tan dures com aquesta i que possiblement per això estan resistint.

La doctora Cebrián assegura que “la població necessita que els tractem i els curem i aquí estem”, però destaca que mai no havíem vist tants malalts crítics als hospitals catalans. Sempre hi ha moments a l’any en què augmenten, però mai com el que hem viscut”.


Manca de professionals

Des de fa mesos que la manca de professionals sanitaris és un problema per a tots els hospitals en l’àmbit català, estatal, europeu i, fins i tot, mundial. El problema és que, com diu la doctora Cebrián, bona part estan contractats i no hi ha gent formada a l’atur. Actualment per poder donar servei a les noves unitats de crítics el que fan al Vall d’Hebron és reorganitzar el personal propi disponible.


Hem d’agafar professionals d’altres àmbits per cobrir les UCI, sobretot personal quirúrgic, ja que són els que estan més preparats per atendre pacients crítics. Això provoca l’anul·lació d’intervencions no urgents.  ”