Al barri del Poblenou i, en un solar propietat de l’Ajuntament de Barcelona, està acabant la construcció d’un edifici fet de fusta i sostenible on ben aviat entraran a viure 20 famílies de la ciutat. Es diu La Balma i els futurs inquilins es coneixen des de fa temps. Tots ells són socis cooperativistes que a través de la cooperativa Sostre Cívic han tirat endavant la construcció d’aquest edifici al districte de Sant Martí. 

Els habitants de La Balma

Sil Bel és una de les persones cooperativistes que quan tingui les claus anirà a viure en aquest edifici recentment acabat. Després de viure molts anys de lloguer, va veure que aquesta fórmula era insostenible. “Les despeses, les mudances cada tres anys  i davant la impossibilitat de poder comprar un pis, em vaig plantejar de marxar al camp o buscar alternatives de models d’habitatge. I vaig anar a parar a Sostre Cívic”.

Sil assegura que “el procés de decisió dels espais comuns ho vam fer les 20 famílies. Hem decidit que farem una cuina comunitària a la primera planta, que compartirem la terrassa i que, possiblement, farem una biblioteca o un espai de cures, tot i que hem decidit que fins que no entrem a viure no ho acabarem de decidir”. I és que segons ells, La Balma és un edifici viu que podrà anar canviant els usos compartits segons les necessitats de cada moment. 


Cooperativa Sostre Cívic

És precisament aquesta cooperativa d’habitatge creada fa més de 15 anys a Barcelona qui va guanyar l’any 2016 la cessió d’ús durant 75 anys d’aquest solar del Poblenou i d’un altre situat al barri de les Roquetes, a Nou Barris, encara en construcció. L’Eva Ortigosa és coordinadora de projectes de Sostre Cívic i té molt clar que ells van néixer

Per promoure i difondre una alternativa a l’habitatge de lloguer o de compra que és la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús.”
Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic

Com funciona una cooperativa d’habitatges?

Els qui hi viuen no són ni propietaris ni llogaters. Són cooperativistes que per començar la construcció de l’edifici fan una aportació de capital social a la cooperativa, que va entre els 25.000 i els 35.000 euros, i que cobriran només un 20 % del cost total de construcció.

Per això, ens explica l’Eva Ortigosa han hagut de buscar finançament de la banca ètica per cobrir tot el cost de l’obra. Cada mes els socis paguen una quota d’ús de l’habitatge que és l’equiperable a un lloguer i en aquest cas va entre els 600 i els 800 euros mensuals que serviran per anar retornant el préstec al banc i per pagar el manteniment dels espais comuns que s’han ideat. 

Com es resol a escala contractual?

El que tenen els socis és el dret a poder utilitzar aquest habitatge i tenen un contracte de cessió d’ús. Un contracte estable i de forma indefinida però que no està subjecte a les lleis del lloguer en què de tant en tant et poden canviar les condicions o fer-te fora. L’aposta és que pugin crear el seu projecte de vida de forma estabe.

A la vegada, els socis cooperativistes també tenen el dret a marxar del seu habitatge.

Si algú vol marxar el capital social aportat a l’inici se li retornarà gairebé amb la seva totalitat, ja que el soci inquilí farà la mateixa aportació per entrar a viure a l’edifici. És un capital retornable.”
Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic

Els futurs inquilins de La Balma ja fa mesos que es coneixen, ja que han iniciat tot el projecte de construcció conjuntament amb els arquitectes, l’equip de facilitació i l’equip tècnic de Sostre Cívic. A la vegada, han decidit tenir alguns espais comuns que han pensat de manera conjunta.