Eloisa Matheu i Carme Pardo són les creadores d’una ruta anomenada Territoris en fricció / Escoltes en mutació, activitat paral·lela que s’ha celebrat al fil de la mostra “Ciència fricció”, que es pot veure fins al 28 de novembre al CCCB.
Amb elles hem descobert algunes curiositats sobre les aus amb què convivim a Barcelona, de vegades de manera tensa fins al punt de fer-los modificar hàbits.
Ocells de territori urbà no es reconeixerien ja amb els seus congèneres de territoris menys contaminats acústicament perquè el tipus de cant modula amb imitació de sons que estan al nostre entorn
Per exemple, Pardo, historiadora de la música i doctora en filosofia, explica que “el baix continu d’una ciutat és el soroll dels motors”. Per tant, si la societat es lleva d’hora per anar a la feina amb els seus vehicles implica que “els animals encara s’han d’aixecar més d’hora per poder cantar en unes freqüències que entre ells s’escoltin”.
I aquest detall és fonamental per la continuïtat de les espècies en qüestió, ja que en gran mesura el cant està relacionat amb la seducció entre espècimens i la reproducció.
Els ocells no matinaven durant la pandèmia
Per contra, “amb la pandèmia els ocells van tornar a canviar l’hora de cant a Barcelona”, perquè com que el silenci es va imposar a la urbs, els ocells no havien de matinar tant per escoltar-se i aparellar-se.
Habitualment, els sons, sorolls i fressa urbana està provocada pels humans i la seva activitat, com ara la mobilitat en vehicle a motor. Això afecta els ocells, fins al punt de fer-los canviar la seva forma d’expressar-se i de cantar.
“Ocells de territori urbà no es reconeixerien ja amb els seus congèneres de territoris menys contaminats acústicament perquè el tipus de cant modula amb imitació de sons que estan al nostre entorn”, detalla Pardo.
Per què volen viure a la ciutat?
Matheu, experta en els sons de la natura, explica que malgrat tot això hi ha ocells que trien la ciutat per fer-hi vida, de forma temporal o permanent, per diversos motius.
Algunes d’aquestes raons que els fan preferir la urbs és la temperatura, la seguretat i la facilitat per trobar aliment, ja que les ciutats són més càlides, hi ha menys depredadors i troben menjar per la presència humana, tot i que “l’alimentació potser no és tan bona i els ocells no tenen una salut tan bona”, explica Matheu.
En estudis recents que s’han fet amb pardals i als que fa referència Matheu sembla que “els pardals urbans tenen més colesterol que els dels pobles”, perquè alimentar-se de restes de brioixeria industrial, entrepans i menjar ràpid “els passa factura”.
