Els activistes de la PAH tenen un objectiu clar: fer una acció per aturar un desnonament al carrer de Travau, al Turó de la Peira. En Dani, el cap de Comunicació de la PAH, explica que, en aquest cas, de Rosa Mari, una dona amb un fill de tres anys que viu en un pis de Divarian, un gran propietari. La PAH reclama que li facin un contracte de lloguer, ja que no té cap alternativa residencial.

Negociació a peu de carrer

Finalment, després d’una negociació davant la porta del pis, entre els activistes de la PAH, la propietat i  Servei d’Intervenció en Situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO) de l’Ajuntament aconsegueixen que la propietat accepti una moratòria de 15 dies per negociar un contracte de lloguer.

Explica que han viscut situacions límit i recorda el cas del juny passat, quan un home es va suïcidar a Sants abans que arribés la comitiva judicial. El procediment habitual és esperar la comitiva judicial que demana als afectat les claus de l’habitatge. La concentració d’activistes té l’objectiu d’evitar el pas de la comitiva i, per tant, evitar que s’entreguin les claus i la notificació de desnonament, i endarrerir el procés.

Tenim 11 desnonaments setmanals, sempre abans d’arribar a la porta fem gestions prèvies amb jutjats, amb documents útils, amb advocats d’ofici… per intentar aturar el desnonament”
Dani, cap de Comunicació de la PAH

Assemblees de benvinguda

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH, fa cada dilluns reunions per informar els nouvinguts del servei d’assessorament col·lectiu que ofereix aquesta entitat i les accions que es duen a terme per aturar els desnonaments.

La PAH va néixer el febrer del 2009 amb la intenció de donar una resposta ciutadana a la situació d’aquelles persones que no podien pagar la hipoteca i el banc els reclamava el deute, fins i tot després de perdre l’habitatge. Amb el pas dels anys la PAH ha diversificat la lluita cap al tema del lloguer i el reclam del dret d’un habitatge digne i aturar els desnonaments.

La gent ve amb un sentiment de culpa i vergonya. La nostra feina és donar tranquil·litat i dir-los: ‘No esteu sols’. I fer l’acompanyament”
Dèlia, activista de la PAH