Al setembre de l’any 2009 un grup de veïns del districte de Sants-Montjuïc preocupats per les conseqüències de la crisi econòmica mundial del 2008 van decidir impulsar un projecte veïnal per ajudar les persones que ho havien perdut gairebé tot. D’aquí sorgeix l’ONG Gra de Blat que, des d’aleshores, és un tot referent al districte.
Iniciatives per combatre l’exclusió
Voluntaris d’aquesta entitat reparteixen menjar i productes d’higiene personal a les persones que, derivades dels Serveis Socials, necessiten ajut per tirar endavant. També han impulsat diferents projectes d’integració social, com classes gratuïtes de català per a persones migrants. La pandèmia de la covid, que va confinar tot el país el mes de març passat, ha paralitzar la majoria d’activitats que desenvolupaven.
El que no han deixat de fer és oferir menjar fresc, envasat i productes d’higiene al les persones més necessitades. La Serepta Novio, coordinadora de Gra de Blat, assegura que han tocat sostre.
Hem passat de donar ajuts a 600 veïns cada setmana als 1.000. I, no en podem oferir més perquè ja no tenim espai suficient per guardar tots els aliments. Ara s’han afegit persones amb ERTO, nous aturats o persones que esperen papers des de fa mesos i que necessiten menjar
Nou servei de repartiment a domicili
Davant les noves necessitats derivades de la pandèmia han creat un nou servei per repartir a domicili els lots de productes per aquelles persones grans o de risc que no es poden moure de casa seva. La Gemma Ribell és una de les voluntàries que cada dijous porta un carretó ple de productes a domicili a veïns de risc.
Si entre tots no fem res, anem malament. Crec que tots hauríem de posar un granet de sorra cadascú perquè tot aniria molt millor
Gent gran i persones confinades
Avui la Gemma porta un carretó ple de productes a una veïna del barri de Sants-Badal. Es diu Delfina i té una malaltia crònica que no li permet fer vida normal i, encara menys, sortir al carrer a buscar els aliments que li ofereix l’ONG.
No puc sortir de casa per un problema de còlon i si no fos per ells no sé què faria.. a més a més, no m’hi veig bé i ara em faran unes ulleres noves. Estic molt agraïda a tots.
